Anacamptis coriophora

L'Anacamptis coriophora, coneguda popularment com a Abellera olorosa, és una espècie de planta amb flor perenne que pertany a la família de les orquídies (Orchidaceae) i a la subfamília Orchidoideae. Abans classificada dins del gènere Orchis, fou traslladada més recentment al gènere Anacamptis. El seu nom genèric deriva de la paraula grega anakamptein, que significa "doblegar cap enrere" o "encorbar", referint-se a la forma del seu esperó. L'epítet coriophora prové del grec clàssic i significa "que porta xinxes", en al·lusió a la desagradable pudor que emeten les seves flors. Cal destacar que algunes subespècies, com l'Anacamptis coriophora subsp. fragrans, desprenen una olor molt més dolça i fragrant.

Descripció morfològica i cicle vital: És una planta d'hàbits terrestres equipada amb tubercles subterranis, que pot créixer fins a 60 cm d'alçada (algunes variants entre 15 i 30 cm). Presenta de 4 a 7 fulles inferiors que formen una roseta poc definida, sense taques, així com fulles superiors que envolten la tija gairebé fins a la inflorescència. Aquesta és una espiga molt densa, de forma oblongo-cilíndrica i de 3 a 7 cm de llargada. Les flors tenen els cinc segments del periant convergint agudament, formant una mena de caputxa. Són d'un to vermell vi fosc o porpra rogenc, amb un label (pètal inferior) de 5 a 8 mm dividit en tres lòbuls; aquest label presenta taques vermelles sobre un fons més pàl·lid al centre i les vores verdoses. Finalment, la flor disposa d'un esperó cònic que apunta cap avall. La seva època de floració abasta tota la primavera fins a principis d'estiu (des d'abril o principis de maig fins a principis de juliol).

Pol·linització i ecologia: Atreu els seus pol·linitzadors mitjançant reclams físics i químics (olors) i els proporciona una recompensa. El mecanisme reproductiu més eficaç és l'al·logàmia (fecundació creuada), en la qual les seves flors actuen predominantment de forma masculina. El transport de pol·len el garanteixen diversos insectes, com ara la vespa Megascolia bidens, el borinot Bombus terrestris lusitanicus, Cantharis rustica, Lygaeus saxatilis, mosques Stratiomys sp. i papallones Zygaena filipendulae.

Hàbitat i distribució: L'Anacamptis coriophora habita principalment en llocs a ple sol, com ara prats humits i altres entorns caracteritzats per tenir la terra molt humida o molla. Excepcionalment, algunes subespècies (com la fragrans) prefereixen llocs més eixuts com matollars oberts, pastures i boscos esclarissats situats entre el nivell del mar i els 900 metres d'altitud. A nivell geogràfic, es troba freqüentment per tota l'Europa central i del sud, els Balcans, la conca mediterrània i regions de l'Orient Pròxim fins al Caucas i l'Iran. Entre les zones habitades destaquen Catalunya, Mallorca (Illes Balears), Andalusia, Portugal, França, Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Grècia i Bulgària.

Estat de conservació: Aquesta espècie és bastant rara i es troba molt localitzada a causa d'un greu declivi global ocasionat per la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats. A França, va ser inclosa en la categoria d'espècie Vulnerable (VU) segons els criteris de la Llista Vermella de la UICN, i gaudeix d'estatus de protecció nacional. Les principals amenaces són els canvis en l'ús del sòl i especialment el drenatge per la destrucció de les àrees humides en les quals sol créixer de manera òptima.