Anacamptis laxiflora

L'Orquis laxiflor (Anacamptis laxiflora) és una orquídia d'hàbits terrestres que pertany a la família Orchidaceae. Anteriorment era coneguda com a Orchis laxiflora, però actualment es classifica dins del gènere Anacamptis. El nom del gènere deriva del grec anakamptein («doblegar» o «tornar enrere»), mentre que l'epítet específic fa referència a la disposició espaiada de les seves flors. És una planta geòfita que disposa de tubercles ovoides.

Descripció morfològica: És una planta herbàcia perenne que pot créixer fins als 60 cm d'alçada. Les fulles són de color verd uniforme (sense taques), majoritàriament caulinars (distribuïdes al llarg de la tija), a diferència d'altres espècies del gènere que les tenen agrupades en rosetes basals. La inflorescència és una espiga molt laxa, amb les flors bastant separades entre si. Les flors són zigomorfes i bastant grans, d'un color porpra fosc que és més clar a l'interior. El label és un tret distintiu per a la seva identificació: té els lòbuls laterals plegats cap avall i cap enrere, i el lòbul mitjà és netament més curt que els laterals, de vegades gairebé inexistent. Aquesta morfologia l'ajuda a distingir-se de la Anacamptis palustris. Les llavors tenen una testa fina i permeable, la qual cosa facilita una germinació ràpida.

Hàbitat i distribució: Creix exclusivament en prats humits, zones pantanoses i depressions humides, sovint sobre sòls alcalins o calcaris, sent una planta indicadora de zones humides. Els seus pol·linitzadors coneguts inclouen borinots com el Bombus pascuorum i el Bombus terrestris. Té una àmplia distribució des d'Europa fins a l'Àsia central, sent comuna a França i Itàlia. A Catalunya, la seva presència és notable a les comarques gironines (Alt Empordà, la Selva, Gironès) i Montseny-Guilleries, i s'ha citat a Osona.

Estat de conservació: Els hàbitats de prats humits on viu estan afectats per l'activitat humana, com la transformació de prats i la desviació de regs, posant en perill les poblacions. Tot i ser una espècie comuna en algunes regions (com Itàlia), a Catalunya les poblacions són cada vegada més escasses fora de les planes de l'Alt Empordà i la Selva. Existeixen iniciatives de custòdia i protecció per mitigar-ne les amenaces.