Cephalanthera rubra

La Cephalanthera rubra, coneguda popularment com a Curraià vermell, és una orquídia terrestre i perenne pertanyent a la família de les orquidàcies (Orchidaceae). És una planta d'estatura mitjana i gràcil que generalment assoleix entre 20 i 70 cm d'alçada i creix a partir d'un rizoma subterrani. Destaca per les seves vistoses i elegants flors rosades, considerades una joia de la flora silvestre.

Descripció morfològica: La tija és cilíndrica i llisa a la base, adquirint una densa pilositat glandular a la part superior. Presenta entre 2 i 8 fulles lanceolades o ovalades de color verd fosc, de vegades amb nerviacions violetes, disposades helicoïdalment al llarg de la tija. La inflorescència és laxa i porta entre 3 i 20 flors de color rosa clar a porpra fosc (rarament blanques), amb una longitud de 2 a 4 cm cadascuna. Els pètals i sèpals són de forma lanceolada i generalment corbats. El label, la part inferior de la flor, no té esperó i presenta un hipoquil blanc o crema amb crestes longitudinals groguenques o ataronjades i lòbuls laterals rosats.

Ecologia i cicle vital: Aquesta orquídia no produeix nèctar i pol·linitza per engany visual (mimetisme de Bates), imitant flors amb aliment, com les del gènere Campanula. Els seus principals pol·linitzadors són abelles solitàries (com Chelostoma campanularum i Chelostoma fuliginosum) i escarabats (com Miarus campanulae). La floració es produeix principalment entre el maig i l'agost, amb flors de curta vida (unes 2 a 3 setmanes). Degut a l'engany, el seu èxit de reproducció sexual és baix, per la qual cosa la propagació vegetativa a través dels seus rizomes és crucial. També pot romandre diversos anys sota terra sense florir i estableix relacions micorríziques amb fongs del sòl (com Leptodontidium, Phialophora i Tomentella) per obtenir nutrients.

Hàbitat, distribució i conservació: Prefereix boscos en zones d'ombra o semiombra, com fagedes, rouredes i pinedes, amb predilecció pels sòls calcaris (pH 5.9-8.2), tot i que també es troba en sòls àcids. S'adapta a altituds de fins a 2.600 metres. La seva distribució abasta la major part d'Euràsia, el nord d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. A la Península Ibèrica, és més freqüent al nord i l'est, incloent-hi zones de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. A nivell europeu, està classificada com a "Risc Mínim" (Least Concern) per la UICN, però les seves poblacions són localitzades, petites i en retrocés. Els perills inclouen la manca d'hàbitat, el maneig forestal inadequat, els canvis en l'ús del sòl agrícola, la pèrdua de pol·linització, la recol·lecció il·legal i els incendis. En molts països, és una espècie rara i altament protegida.