Coeloglossum viride

La Coeloglossum viride, coneguda popularment com a Orquis verd, és una orquídia herbàcia, perenne i terrestre de port discret i coloració verdosa-marronosa o vermellosa, fet que li permet camuflar-se eficaçment amb la vegetació del seu entorn. També és àmpliament classificada sota el sinònim taxonòmic Dactylorhiza viridis.

Descripció morfològica: Neix d'arrels tuberoses profundament lobulades. La tija és esvelta i erecta, assolint una alçada que sol oscil·lar entre els 10 i els 55 cm (frequentment 10-30 cm). Presenta entre 2 i 6 fulles verdes sense taques; les inferiors s'agrupen a la base, són més amples i de forma obovada o arrodonida, mentre que les superiors són lanceolades, es fan progressivament més petites cap amunt i tenen una aparença de bràctees. La inflorescència és una espiga cilíndrica i de disposició laxa que agrupa entre 5 i 70 flors petites de color verd, sovint tenyides de tons marrons, vermellosos o porpres. Els sèpals (ovalats) s'uneixen amb els pètals (lineals) per formar una caputxa arrodonida. El label, el pètal inferior, penja cap avall, fa de 5 a 11 mm de llarg i es divideix en la punta en tres petits lòbuls o dents (dos laterals més llargs i un de central curt). La flor posseeix un esperó de nèctar molt curt (2-3 mm) d'aspecte globular.

Cicle vital i pol·linització: Es reprodueix per llavors minúscules dispersades pel vent que germinen a la primavera. Per prosperar, depèn de fongs micorrízics. Les primeres fulles acostumen a aparèixer entre un i tres anys després de la germinació i la floració sol ocórrer en aquell mateix any. A Catalunya s'han registrat floracions a gairebé qualsevol mes de l'any, tot i que generalment floreix en els mesos de primavera i estiu. Té una esperança de vida curta i molts individus donen fruit només una vegada. La pol·linització es fa principalment per himenòpters (abelles, vespes, formigues) i escarabats, atrets per la seva fragància suau i nèctar. Si falla la pol·linització per insectes, la planta es pot reproduir de forma autogàma.

Hàbitat i distribució: Prolifera en sòls rics en bases o calç (calcaris), poc fèrtils, que poden anar des de l'estadi sec a humit. Els seus ecosistemes ideals inclouen els prats pasturats, les vores de boscos (com la pineda de Pinus sylvestris), els boscos caducifolis, les vores humides, dunes costaneres i pastures d'alta muntanya. És una espècie molt poc competitiva, requerint el pasturatge per mantenir la gespa curta. Posseeix una distribució holàrtica i boreal-montana molt àmplia que s'estén per les regions fredes de l'hemisferi nord, incloent gran part d'Europa, l'Àsia no tropical i extenses zones d'Amèrica del Nord. A l'Estat Espanyol es troba a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida) i Castelló.

Estat de conservació: A nivell mundial, l'espècie es troba catalogada per la UICN sota la categoria de Risc Mínim (LC). Està protegida per la llei en el marc del Catàleg del País Valencià. No obstant això, es troba en un clar retrocés en certs territoris com Gran Bretanya, on ha patit un gran declivi (pèrdua de més del 50% dels llocs registrats) i és considerada vulnerable i d'importància prioritària. Les principals amenaces són les "millores" agrícoles (conversió de pastures, drenatge, fertilitzants) i la manca de pasturatge, que afavoreix el creixement d'altres plantes competidores i l'acumulació de fullaraca.