Dactylorhiza sambucina

La Dactylorhiza sambucina, coneguda com a Orquis sambucí o Orquis sambuci, és una orquídia silvestre terrestre i perenne que pertany a la família de les orquidàcies (Orchidaceae). Rep el seu nom específic, "sambucina", per la suau olor de les seves flors que recorda a la del saüc (Sambucus nigra). Aquesta espècie és notable pel seu sorprenent polimorfisme floral, sent molt comú trobar individus amb flors grogues i porpres o vermelloses dins d'una mateixa població, i rarament formes intermèdies de color rosa salmó.

Descripció morfològica: És una planta d'aspecte robust i rabassut, d'entre 10 i 40 cm d'alçada, amb una tija erecta que és buida per dins en les primeres etapes de creixement. Com a planta geòfita, posseeix dos tubercles hipogeus rics en reserves, profundament dividits en lòbuls que s'assemblen als dits d'una mà, origen del nom del gènere Dactylorhiza (del grec "arrel en forma de dit"). Presenta entre 4 i 7 fulles basals sense taques, amb nervis paral·lels, que abracen la tija (amplexicaules). Les fulles inferiors són oblongo-obovades amb punta arrodonida, mentre que les superiors són més estretes, lanceolades i erectes. La inflorescència és una espiga densa i ovalada (5-10 cm), amb bràctees grans i vistoses. Les flors, resupinades i sense nèctar, tenen un label (pètal inferior) d'uns 15 mm d'amplada per 10 mm de llargada, lleugerament trilobat i clapejat amb taques centrals, i un esperó massís corbat cap avall.

Cicle vital i pol·linització: La D. sambucina floreix d'abril a principis de juliol, depenent de l'altitud. Les seves minúscules llavors requereixen una relació simbiòtica amb fongs micorrízics específics al sòl per germinar. És una planta enganyosa que atrau insectes amb l'olor i l'aspecte, però sense oferir nèctar ni pol·len. La pol·linització és entomòfila, principalment per abellots (Bombus sp.) i altres abelles. Aquesta estratègia, juntament amb la "selecció dependent de la freqüència negativa", on els pol·linitzadors eviten flors del color més comú, afavoreix la convivència estable dels seus dos colors principals.

Hàbitat i distribució: Creix en prats secs o frescos, pastures subalpines i alpines, clarianes, matollars i línies de boscos oberts. S'adapta a sòls calcaris o silicis (lleugerament àcids) amb pocs nutrients. Es troba habitualment entre 300 i 2.600 metres d'altitud, tot i que localment pot créixer arran de mar. Té una distribució euro-caucàsica, sent comuna a la major part d'Europa, des de la península Ibèrica fins a la península Escandinava, arribant a Finlàndia i Ucraïna, i també present a Itàlia i Sicília. És present a Catalunya i la resta d'Espanya, però absent de les Illes Britàniques, Països Baixos, Sardenya i Alps Dinàrics.

Estat de conservació: A nivell mundial, la UICN la classifica com a "Risc Mínim" (Least Concern) per la seva àmplia distribució, però adverteix d'una tendència poblacional en declivi. Les principals amenaces inclouen la pèrdua d'hàbitat per alteracions antròpiques i l'abandonament de pastures, la sobre-pastura i trepitjada (vaques, senglars), i la recol·lecció il·legal dels seus tubercles per a la producció de "salep" (Grècia, Turquia), una pràctica que causa la mort de la planta. L'espècie està protegida per la legislació de diversos països (Finlàndia, Grècia) i per la normativa europea de conservació.