Epipactis microphylla

L'Epipactis microphylla és una orquídia terrestre, geòfita i perenne de caràcter forestal. És una espècie micoheterotròfica (amb individus tant clorofíl·lics com aclorofíl·lics) que depèn d'una estreta associació simbiòtica amb fongs ectomicorrízics per a la seva supervivència durant totes les seves etapes vitals. Curiosament, entre aquests fongs s'hi han identificat espècies de tòfones del gènere Tuber, com ara Tuber excavatum, a les seves arrels. És una planta característica de zones temperades i submeridionals.

Descripció morfològica: Morfològicament, és una herba densament pubescent que assoleix entre 15 i 30 cm d'alçada i que creix a partir d'un rizoma curt. La tija pot ser de color verd pàl·lid, grisa o tenir un to violeta. Les seves fulles (entre 3 i 10 per planta) són molt petites, de forma lanceolada (d'1 a 5 cm de llarg per 0,5 a 1,5 cm d'ample), de color verd fosc a violeta, erectes o esteses, i sempre més curtes que els entrenusos de la tija. La inflorescència és laxa, orientada gairebé cap a un sol costat, i pot produir d'unes poques flors fins a un màxim de 40. Les flors són de color verd o violeta, fan olor de vainilla, i pengen cap avall o es mantenen gairebé horitzontals, mostrant-se obertes o només parcialment obertes. L'ovari és molt pelut i mesura de 7 a 11 mm, mentre que les càpsules on es guarden les llavors fan entre 13 i 18 mm.

Pol·linització i cicle vital: La floració s'esdevé entre els mesos de juny i agost. Destaca especialment per ser una espècie autògama (que s'autopol·linitza), la qual cosa li permet colonitzar i sobreviure en boscos on la presència d'insectes pol·linitzadors és molt escassa, tot i que encara conserva alguns trets residuals d'al·logàmia. Per aconseguir l'autogàmia, la flor ha reduït la mida del seu estigma i el seu vispidi s'ha tornat ineficaç o només és funcional al principi de l'etapa de floració. Les pol·línies són polsegoses i es desprenen amb facilitat, cosa que permet que contactin directament amb la superfície de l'estigma per fecundar la flor sense ajuda externa.

Hàbitat i distribució: És una espècie eurocaucàsica i hircaniana. Es distribueix per gran part d'Europa i el sud-oest d'Àsia, abastant des d'Andalusia, Turquia, Crimea i la zona del Caucas, fins al nord de l'Iran i la mar Càspia. Malgrat la seva àmplia distribució europea, és notòriament absent a les Illes Britàniques i a Escandinàvia. Recentment, s'ha descobert que la seva àrea de distribució també arriba al nord d'Àfrica, havent-se trobat una població a les muntanyes de Djebel Babor, al nord-est d'Algèria. El seu hàbitat principal són els boscos de frondoses (i de vegades de coníferes), on creix en llocs ombrívols o als marges forestals sobre sòls calcaris, des de les zones baixes fins a les àrees de muntanya.

Estat de conservació: A nivell europeu i mediterrani, es preveu que els hàbitats adequats per al creixement d'aquesta orquídia pateixin una reducció progressiva degut al canvi climàtic durant les pròximes dècades. Legalment, l'espècie compta amb certes proteccions regionals i internacionals: està protegida per l'acord internacional CITES; classificada com a espècie Vulnerable (VU) a Eslovàquia i com a Amenaçada a la República Txeca; i a Andalusia, la llista vermella la classifica com a Gairebé Amenaçada (NT - Near Threatened).