Epipactis tremolsii

L'Epipactis tremolsii, coneguda com a epipactis de Trèmols, és una orquídia que honora el botànic català F. Trèmols i Borrell. Es tracta d'un tàxon sovint considerat subespècie de l'E. helleborine, però es distingeix per la seva floració més primerenca i l'adaptació a hàbitats més secs.

Descripció morfològica: És una planta robusta (20-60 cm) amb tiges solitàries, sovint tenyides de violaci. El seu tret més distintiu són les fulles, amples, coriàcies i amb marges ondulats, agrupades a la base de la tija. La inflorescència és un raïm llarg i dens, amb flors grans i campanulades. El label es divideix en l'hipoquil nectarífer i l'epiquil cordiforme (en forma de cor), de color rosat o vermellós intens, amb rugositats característiques.

Hàbitat i distribució: Creix en ambients nemorals (boscosos) a mitja ombra, principalment en alzinars, sureres, rouredes i pinedes. És indiferent al substrat (tolera àcids i calcaris) i es troba entre els 400 i 1.700 metres. Floreix de manera primerenca (abril-juny). Es distribueix pel Mediterrani occidental, incloent-hi la Península Ibèrica, el sud de França, Sardenya, Còrsega i el Magrib. A Catalunya i a les províncies de València i Castelló, és present en diverses zones.

Estat de conservació: No figura en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (2023), fet que suggereix que, actualment, no es considera una espècie que requereixi protecció legal específica en aquest territori, sent relativament freqüent a la seva àrea de distribució.