Epipogium aphyllum

L'Epipogium aphyllum, popularment coneguda com a Orquídia fantasma, és una planta vascular herbàcia i terrestre que pertany a la família de les orquídies (Orchidaceae). És cèlebre pel seu comportament inusual: és una planta micoheterotròfica, el que significa que està desproveïda de clorofil·la i no realitza la fotosíntesi. Rep el nom d'"orquídia fantasma" per la seva aparença pàl·lida i translúcida, i pel fet que passa la major part de la seva vida sota terra de forma inadvertida, emergint a la superfície només durant la floració, la qual és molt impredictible i no succeeix cada any.

Descripció morfològica: A causa de la manca de clorofil·la, la planta presenta una coloració blanquinosa, grogosa o vermellosa translúcida. La tija, que fa entre 8 i 25 cm d'alçada, és prima, sense pèls i amb la base engruixida. Les fulles són pràcticament inexistents i estan reduïdes a petites escames o beines membranoses. La inflorescència pot portar d'1 a 8 flors (excepcionalment fins a 10) molt separades entre si. Les flors destaquen perquè el seu pètal principal (el label) es posiciona a la part superior, a l'inrevés del que és habitual en la majoria d'orquídies (flor no resupinada). Són de tons cremosos o groguencs, amb el label de color blanc decorat amb taques, crestes o papil·les de color rosa o porpra, i presenten un esperó gruixut en forma de sac dirigit cap amunt. Sota terra, posseeix un rizoma gruixut, sense arrels veritables, del qual surten estolons fins.

Ecologia i cicle vital: La pol·linització és entomòfila, duta a terme principalment per abellots i mosques, com Bombus hortorum, Bombus lucorum, Bombus pascuorum i Musca corvina. Són atrets per la fragància dolça de la flor, sovint descrita com una olor de plàtan fermentat, tot i que la producció de llavors és excepcionalment rara. El seu cicle de vida depèn completament de l'associació simbiòtica (xarxa micorrízica) amb fongs del sòl (basidiomicets, com els gèneres Inocybe o Hebeloma), dels quals n'extreu tots els nutrients essencials. Com que produeix poques llavors, es reprodueix habitualment de forma vegetativa a través de les estructures estoloníferes subterrànies, cosa que pot fer que la planta sembli que es "desplaça" cada any. La floració és "capritxosa" i requereix condicions molt específiques, generalment primaveres i estius amb molta pluja, florint els mesos de juliol i agost; si l'ambient és sec, la floració pot avortar-se sota terra o florir de forma oculta sota la fullaraca.

Hàbitat i distribució: Viu en boscos antics i humits amb sòls molt rics en matèria orgànica, especialment en zones d'ombra profunda. Al nostre territori es desenvolupa gairebé sempre en el sotabosc fosc de les fagedes i avetoses, on creix directament de la fullaraca o de l'humus en descomposició. Prefereix llocs que pateixen hiverns freds. A escala mundial, té una distribució euroasiàtica extremadament àmplia (des d'Europa occidental fins al Japó, Kamtxatka i l'Himàlaia), però alhora és excepcionalment rara allà on creix. A la Península Ibèrica, es troba de manera molt aïllada principalment als Pirineus i zones properes (com ara Catalunya: Vallespir, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Berguedà i Montseny; o La Rioja, Navarra i Osca). Està absent de la regió mediterrània estricta.

Estat de conservació: A escala europea global, la UICN la classifica en la categoria de "Risc Mínim" (LC) atesa la seva àmplia distribució territorial, però a nivell pràctic es considera de presència escassíssima i es troba estrictament protegida a gairebé uns 56 països. A Espanya i Catalunya es considera una de les plantes més rares; al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, està catalogada com "En perill d'extinció". Està amenaçada principalment per la degradació del seu hàbitat boscós primari, les alteracions en la humitat provocades per la sequera, l'explotació de fusta que clareja els boscos, les incursions dels senglars que en devoren els rizomes, i els danys accidentals (trepitjades) d'aficionats i fotògrafs.