Himantoglossum robertianum

L'Himantoglossum robertianum (anteriorment coneguda com a Barlia robertiana) és una planta bulbosa i perenne que destaca per ser l'orquídia més robusta que es pot trobar en moltes de les zones on habita. És coneguda per la seva gran mida i la seva floració primerenca, i actualment hi ha consens en situar-la dins el gènere Himantoglossum basant-se en anàlisis bioquímiques i morfològiques.

Descripció morfològica: Aquesta orquídia presenta una aparença imponent i característiques distintives. És una planta robusta que pot assolir fàcilment els 50 cm d'alçada, i en alguns casos arribar fins als 80 cm o inclús al metre, amb una tija gruixuda. Disposa de grans fulles basals de color verd intens, formant una roseta basal de 5 a 10 fulles. La inflorescència és una espiga densa (de 6 a 23 cm d'alçada) amb un gran nombre de flors (fins a 60) que es toquen les unes amb les altres. Les flors són grosses i oloroses. Els tèpals externs i interns s'agrupen formant un "casc" cap endavant de tonalitats verdoses i rosades, amb punts de color rosa intens a l'interior. El label (llavi) és la part més característica; és gran (fins a 2 cm), de color rosa a porpra, i està dividit en quatre lòbuls que li donen una forma que recorda a un ninot o una persona. El centre és més blanquinós amb taques de rosa intens i els laterals són sempre ondulats.

Hàbitat i distribució: Prefereix terrenys calcaris i alcalins. Es troba en llocs on rep suficient llum del sol o mitja ombra, com ara prats, garrigues, matollars, clarianes de bosc i marges de conreus o carreteres. Té una gran plasticitat ecològica i pot aparèixer fins i tot en solars urbans degradats. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud. És nativa de la Conca del Mediterrani (Portugal, Espanya, França, Itàlia, nord d'Àfrica, etc.). A la Península Ibèrica, tradicionalment es considerava més abundant al terç sud i litoral, però s'està expandint cap a l'interior i el nord (com Aragó o el Regne Unit) possiblement a causa del canvi climàtic.

Floració: És una de les orquídies més primerenques, i floreix generalment de gener a abril. A l'Alta Garrotxa, la floració es concentra entre mitjans de març i principis d'abril, mentre que a zones més càlides o al centre de la península pot començar al febrer o fins i tot al desembre. És una planta perenne (geòfit) que passa l'època desfavorable en forma de bulb subterrani. La seva pol·linització es basa en l'engany alimentari (food-deceptive), atraient insectes mitjançant l'aroma que desprèn.