Limodorum abortivum

El Limodorum abortivum, conegut popularment com a Clavell violaci o Limodor abortiu, és una orquídia herbàcia terrestre amb una particular estratègia de nutrició. És una planta micoheteròtrofa o mixotròfica, el que significa que és sapròfita i pràcticament no conté clorofil·la. Per a la seva supervivència, depèn d'una associació simbiòtica amb fongs ectomicorrízics presents al sòl forestal, principalment del gènere Russula (com el Russula delica).

Aquesta manca de clorofil·la confereix a tota la planta un color característicament trist i violaci. Amb rizomes gruixuts, la planta assoleix una alçada d'entre 20 i 85 cm, amb una tija erecta i morada que recorda a un espàrrec silvestre o a un frare (*Orobanche sp.*) quan brota. No té fulles veritables, les quals estan reduïdes a simples esquames o bràctees carnoses que abracen la tija. La inflorescència és una espiga amb entre 7 i 20 flors grans i cridaneres de color violaci. Els sèpals són lanceolats i el label és ample, còncau, amb els laterals enrotllats i el centre groc. Destaca un esperó llarg i ample (fins a 2 cm) dirigit cap avall. L'epítet botànic abortivum fa referència al fet que les seves flors sovint no s'obren del tot o aborten.

Es troba en indrets ombrívols, amb fullaraca i una pobra cobertura herbàcia, preferint els boscos oberts de secà com pinedes (pi blanc, pinyer), alzinars i rouredes, així com garrigues i joncedes. Creix sobre sòls alcalins o calcaris, des del nivell del mar fins als 1.300 m d'altitud. La seva distribució és àmplia per l'àrea Mediterrània i l'Europa continental, arribant pel nord fins a Bèlgica, el sud d'Alemanya i Polònia, i per l'est fins a l'Àsia Occidental i la zona del Caucas. A Catalunya, és una espècie bastant comuna, especialment a les serralades Litoral i Prelitoral i submediterrànies.

La floració té lloc a la primavera, d'abril a juliol, amb més intensitat entre maig i juny. La pol·linització creuada és efectuada principalment per abelles solitàries i borinots (gèneres Anthophora, Bombus, Anthidium i Lasioglossum), que s'endinsen per beure nèctar de l'esperó. En condicions adverses, les flors poden quedar tancades, recorrent llavors a l'autopol·linització (autogàmia). Els seus plançons es desenvolupen lentament sota terra durant 8 a 10 anys abans d'emergir per florir. Pel que fa a la conservació, està classificada com a Quasi Amenaçat (NT - Near threatened) per la UICN en alguns països (com Suïssa, on gaudeix de protecció total) i protegida per l'Annex II de la Convenció de Washington (CITES). Els principals riscos inclouen les tasques forestals destructives, l'invasió del matollar i l'acció dels senglars.