Neotinea conica

La Neotinea conica (anteriorment classificada dins del gènere Orchis com a Orchis conica), coneguda popularment com a Orquis cònic o abelletes, és una orquídia terrestre herbàcia pròpia de la regió mediterrània. El seu epítet específic, "conica", fa referència a la forma cònica característica que pren la seva inflorescència, mentre que el gènere Neotinea fa honor al botànic sicilià Vincenzo Tineo. A nivell taxonòmic i genètic, està molt estretament emparentada amb Neotinea lactea i Neotinea tridentata, fins al punt que alguns autors la consideren una subespècie d'aquestes.

Descripció morfològica: És una planta herbàcia perenne que pot mesurar entre 15 i 40 cm d'alçada. Posseeix un parell de tubercles subterranis de forma ovoide o arrodonida que poden fer fins a 6 cm. Presenta entre 3 i 8 fulles basals formant una roseta, de forma oblonga o ovato-lanceolada (d'uns 5 cm de longitud), i fulles caulinars que envolten la tija erecta. La inflorescència és una espiga densa i de forma cònica que pot agrupar entre 10 i 50 flors petites. Les flors són hermafrodites, zigomorfes i de tons que varien del blanquinós al rosa pàl·lid. Els pètals i sèpals convergeixen formant una mena de caputxa (gàlea) sobre la columna, amb uns nervis verds o porpra-marronosos molt marcats. Una característica distintiva són els sèpals exteriors laterals, que són allargats, acuminats i s'estiren cap endavant recordant als "tentacles d'un calamar". El label (el pètal inferior) sobresurt, té taquetes de color rosa i està profundament dividit en tres lòbuls: un de central més ample (en forma d'espàtula) i dos de laterals subrectangulars i quasi horitzontals. En conjunt, la flor pot recordar la silueta d'un humà. Compta també amb un esperó cilíndric i corbat d'entre 5 i 8 mm.

Hàbitat i ecologia: La seva floració es dona principalment entre els mesos de febrer i maig (podent allargar-se fins a l'inici del juny, depenent de l'altitud i la regió). La pol·linització es duu a terme a través d'insectes himenòpters, com ara abelles solitàries. Aquesta orquídia prefereix llocs poc exposats, a ple sol o a mitja ombra, i tolera molt bé les condicions de sequedat. Creix sobretot en sòls bàsics (alcalins) a lleugerament àcids. Se sol trobar en clarianes de matollars, prats de pastura, marges de camins i boscos esclarissats (de pins o alzines), sovint associada a les estepes o jarars (Cistus). Es distribueix àmpliament per la regió de la Mediterrània occidental i el nord d'Àfrica, incloent la Península Ibèrica (zones d'Extremadura, l'Algarve portuguès, Andalusia o Catalunya), les illes Balears (abundant a Menorca i Mallorca), França, Itàlia i països del nord d'Àfrica com Algèria. Un cop assecats després de la floració, els seus tubercles s'han utilitzat per fer salep, una farina molt nutritiva i rica en mucílags.

Estat de conservació: Tot i que té una distribució global àmplia i resulta fins i tot "molt abundant" en certs indrets com a Menorca, l'estat de conservació de les seves poblacions varia enormement i pateix un alt risc d'extinció a nivell local a causa de la pressió humana.