Neotinea maculata

La Neotinea maculata, coneguda popularment com a Caputxina tacada, és una orquídia terrestre proveïda de tubercles, nativa d'Àsia Menor, gran part d'Europa i el nord d'Àfrica. Sovint és una planta esvelta, petita i discreta, amb una coloració pàl·lida, que pot passar desapercebuda. El seu epítet específic, maculata, significa "tacada", fent referència a les característiques taques purpúries que adornen les seves fulles. És l'única espècie autòctona del seu gènere als Països Catalans.

Morfologia: Presenta una tija fràgil i verdosa, d'entre 10 i 40 cm d'alçada (generalment no fa més de 15 cm), sovint amb taques o petites ratlles marró vermelloses. Posseeix dos tubercles subterranis. Les 3 a 6 fulles basals s'agrupen en forma de roseta, són amplament lanceolades o oblongues (fins a 13,5 cm) i esquitxades de característiques taques purpúries o marró violaci. A la tija hi ha dues o tres fulles més petites que l'abracen.

Inflorescència i flors: La floració es produeix en una espiga erecta, molt densa i estreta, amb nombroses flors diminutes, d'una suau olor de vainilla i generalment orientades cap al mateix costat. Els tres sèpals són semblants en grandària i s'uneixen formant un casc protector per sobre de la columna floral. El color de les flors varia del blanc i el groguenc fins a un color blanc rosat, amb petites taques purpúries. El label (de 3 a 5 mm), sol ser rosa, amb tres lòbuls allargats i sobresurt per sota del "casc", acompanyat d'un esperó curt (0,8-2 mm) a la part posterior.

Cicle vital i pol·linització: Floreix en els mesos de primavera, generalment des de març i abril fins al juny. Aconsegueix un gran èxit reproductiu, generant fruits (7,5-9 mm) en més del 90% de les flors. A diferència d'altres espècies del gènere, és principalment autògama (s'autopol·linitza), gràcies al fet que els pol·linis poden caure de l'antera per si sols directament cap a l'estigma, podent ser fins i tot cleistògama. No obstant això, s'ha registrat ocasionalment pol·linització per insectes, com ara petits escarabats (*Spermophagus sericeus*) i, de forma pionera, per formigues obreres del grup *Temnothorax exilis*, atretes per sucres o la fragància.

Hàbitat i distribució: És una orquídia adaptable que prospera tant a plena llum solar com a mitja ombra, resistint sòls alcalins i els lleugerament àcids. Se la pot trobar en clarianes de boscos de pins, alzines, roures o ginebres, així com en formacions de matollar, dunes consolidades i zones de pastura. El seu rang altitudinal és ampli, habitant des del nivell del mar fins a l'estatge subalpí (0-1.700 m). Presenta una vasta àrea de distribució global, abastant la regió Mediterrània (des del sud de França i el nord-oest d'Àfrica fins a Anatòlia occidental i Palestina) i s'expandeix per la Macaronèsia (Illes Canàries, Madeira i Açores). És present de forma dispersa a la Península Ibèrica i les Illes Balears.

Estat de conservació: Els documents de referència no citen el seu estat global segons els llistats de la UICN. Pateix pressions per herbivorisme per part d'animals com les llebres i els cabirols. La varietat *N. maculata* var. *luteola* (de flors groguenques) es considera probablement extinta a Irlanda.