Neotinea ustulata

La Neotinea ustulata, coneguda popularment com a Orquis socarrat, és una petita orquídia terrestre enganyadora, ja que no ofereix nèctar als seus pol·linitzadors. El seu epítet específic, ustulata, que significa "lleugerament cremada" o "socarrada", fa referència a l'aspecte fosc que té la part superior de la seva inflorescència abans que s'obrin les flors.

Descripció morfològica: Aquesta petita planta mesura entre 10 i 50 cm d'alçada i presenta a la base entre 5 i 10 fulles amples i erectes. La seva inflorescència, molt densa inicialment amb entre 15 i 50 flors (fins a 70), es torna més laxa a mesura que s'obren. Les flors són bicolors: els capolls superiors són d'un vermell fosc o púrpura molt característic (el capoll "socarrat"), mentre que les flors obertes a la part inferior presenten un label blanc trilobulat recobert de punts de color vermell carmesí. Els sèpals i pètals, de color vermell-marró a púrpura, s'uneixen formant un característic casc sobre el label. Rarament, es pot trobar una variant totalment blanca (Neotinea ustulata var. albiflora).

Pol·linització i cicle vital: Com a orquídia enganyadora, atrau pol·linitzadors inexperts imitant la presència de plantes nectaríferes. Els seus principals pol·linitzadors inclouen insectes com Oedemera nobilis, Pseudovadonia livida i mosques com Tachina magnicornis. La dispersió de les seves petites llavors depèn del vent. Per a la germinació i supervivència de les plàntules, necessita una associació micorrízica íntima amb un fong compatible. Floreix com a mínim dos anys després de la germinació. Presenta dues varietats reconegudes que difereixen pel moment de floració: la var. ustulata, que floreix de manera primerenca (finals de maig), i la var. aestivalis, més robusta i que floreix a mitjan estiu (entre mitjans de juny i finals de juliol).

Hàbitat i distribució: Prefereix viure en zones obertes i ben il·luminades amb herba curta, com prats de sega, fenassars, prats de muntanya i pastures d'estiu no alterades. Es desenvolupa tant en substrats alcalins com lleugerament àcids, amb sòls secs o humits. La seva distribució és àmplia a gran part del centre i sud d'Europa, des del sud de Suècia fins al Caucas i els Urals, incloent-hi la Gran Bretanya i Espanya (Països Catalans). A les latituds més altes és més petita, mentre que al sud d'Europa és fonamentalment una espècie de muntanya.

Estat de conservació: A escala global, la UICN la cataloga com de "Risc Mínim" (Least Concern). Està protegida internacionalment pel Conveni CITES (Annex II) i la regulació europea de comerç (Annex B). Tanmateix, a escala local, ha patit pèrdues de poblacions importants a causa de la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats per la intensificació agrícola (adobs, plaguicides) i, paradoxalment, per l'abandonament de prats que s'acaben cobrint de matolls o boscos.