Neottia cordata

La Neottia cordata, coneguda popularment com a Listera cordifòlia, és una orquídia terrestre i herbàcia molt petita i discreta, motiu pel qual passa sovint desapercebuda a l'ull humà. És una espècie que pertany a la família Orchidaceae i que recentment, gràcies a estudis genètics, va ser reclassificada del gènere Listera al gènere Neottia. Destaca per la seva capacitat de créixer amagada entre la molsa, sota el bruc i en zones ombrívoles, aportant una gran complexitat ecològica tot i la seva diminuta grandària.

Descripció morfològica: És una planta minúscula que normalment fa entre 5 i 20 cm d'alçada (excepcionalment fins a 33 cm). La seva tija, de color verd a porpra-vermellós, és carnosa i glabra (sense pèls) per sota de les fulles, però presenta fins pèls glandulars a la part superior. El tret més distintiu d'aquesta orquídia és que posseeix dues fulles de color verd fosc brillant amb forma de cor (d'aquí l'epítet llatí cordata), disposades gairebé de forma oposada al bell mig de la tija. Produeix una inflorescència en forma de raïm que conté entre 3 i 25 flors minúscules (d'entre 2 i 3 mm d'amplada cadascuna). Els pètals tenen tons verd-groguencs, bronzes o vermell-porprats. El pètal inferior o label és més llarg (de 3 a 6 mm) i està profundament dividit en dos lòbuls estrets, donant a la flor un curiós aspecte de petit humanoide.

Pol·linització i cicle vital: Per atreure els insectes, les flors segreguen una petita quantitat de nèctar i emeten una olor forta i repulsiva, descrita com a similar a 'mol·luscs que es comencen a podrir'. Aquesta olor atreu especialment petites mosques, escarabats, vespes i mosquits dels fongs (com Sciara thomae). L'orquídia té uns pèls que, quan l'insecte s'hi acosta, disparen una mena de cola per fixar els sacs de pol·len a l'animal. Tot i que es pot autopol·linitzar, els seus òrgans sexuals maduren en moments diferents per afavorir la pol·linització creuada. És una planta perenne que pot viure diversos anys. Com gairebé totes les orquídies, produeix llavors minúscules i depèn estretament d'una relació endomicorrízica amb fongs (dels gèneres Rhizoctonia o de l'ordre Sebacinales). A més de la via sexual, també es pot reproduir de manera vegetativa mitjançant brots del seu rizoma.

Hàbitat i distribució: Aquesta orquídia habita principalment en zones forestals ombrívoles, fredes i humides amb sòls àcids, com ara boscos de coníferes, pantans, torberes i brugueres molles. Se sol desenvolupar molt bé sobre coixins de molsa Sphagnum. Posseeix una distribució circumboreal i circumpolar, extenent-se pel nord de l'hemisferi nord, incloent Escandinàvia, el nord d'Àsia, Canadà, Alaska i Groenlàndia, i a latituds més altes i muntanyoses més cap al sud (fins a altituds de 2.000 - 2.400 metres), com als Alps, els Apenins, i les Muntanyes Rocalloses. A Catalunya, se l'ha documentat en diverses ocasions creixent a l'alta muntanya, principalment a la comarca del Ripollès. A nivell mundial, es considera que l'espècie es troba en l'estat de Preocupació Menor (LC o Least Concern). Tanmateix, a nivell regional, es troba protegida i està llistada com a espècie Vulnerable (VU) a països com Suècia o en perill a certs estats d'Amèrica del Nord.