Ophrys araneola

L'Ophrys araneola, (del llatí araneola, "petita aranya"), és una orquídia terrestre sovint classificada com a subespècie d'Ophrys sphegodes (abellera aranyosa). Es distingeix per les seves dimensions clarament més petites i per ser una planta molt precoç, amb un període de floració primerenc. Aquesta espècie pertany al grup d'orquídies que mimetitzen insectes per atraure pol·linitzadors, especialment abelles solitàries com l'Andrena combinata.

Descripció morfològica: És una planta herbàcia relativament robusta que pot assolir una alçada d'entre 15 i 40 cm. Presenta una roseta basal de fulles d'un color verd blavós. Les flors es reuneixen en espigues pauciflores, normalment entre 4 i 10 (fins a 15). Els tres sèpals externs són lanceolats o ovalats, de color verd clar o blanquinós. Els pètals laterals (tèpals interns) són més curts, lleugerament més foscos o groguencs que els sèpals, i tenen una lleu pilositat. El label és l'element més distintiu: petit (5 a 9 mm), sencer (no lobulat) o lleugerament convex, de color marró vermellós o bru fosc. Una característica clau és la seva vora glabra (sense pèls) de color groc o groc-verdós. Al centre, hi ha una màcula extensa de color gris blavós, generalment en forma d'H o de la lletra grega "pi", amb un contorn blanc cremós. Posseeix un apèndix molt reduït, verd, a vegades gairebé invisible.

Hàbitat i distribució: Aquesta orquídia creix preferentment en substrats calcaris, trobant-se en prats secs i magres (Mesobromion), garrigues, clarianes de boscos i vores de camins pedregosos. Necessita plena llum o mitja ombra. La seva àrea de distribució comprèn l'Europa atlàntica i mediterrània, incloent Espanya, França, Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia. A la Península Ibèrica, es localitza a Catalunya (Ripollès i la Selva). Registres històrics de Galícia han estat reclassificats com Ophrys kallaikia.

Floració i conservació: És una de les primeres orquídies a florir, apareixent des de finals de març fins al maig. Està catalogada com a Vulnerable (VU) en la Llista Vermella de la UICN, amb les principals amenaces derivades de la gestió agrícola i forestal inadequada.