Ophrys catalaunica

L'abellera catalana (Ophrys catalaunica) és una orquídia terrestre de la família Orchidaceae. Aquest tàxon subendèmic de Catalunya va ser descobert l'any 1968 pels botànics alemanys Othmar i Edeltraud Danesch. Taxonòmicament, pertany al grup d'Ophrys bertolonii i, tot i que s'ha considerat subespècie d'aquesta (Ophrys bertolonii subsp. catalaunica) o un híbrid entre O. bertolonii i O. arachnitiformis, s'ha clarificat que el nom correcte a nivell d'espècie és Ophrys catalaunica, diferenciant-la d'Ophrys montserratensis (híbrid entre O. catalaunica i O. scolopax).

Descripció morfològica: És una planta petita, que assoleix com a màxim uns 20 cm d'alçada, amb una tija prima i dos tubercles ovoides. Té de 4 a 6 fulles basals estretes i lanceolades, i un parell de fulles que envolten la tija. La seva inflorescència és laxa i generalment presenta entre dues i sis flors. Els sèpals són rosats amb un nervi verdós central molt marcat. Els pètals, també rosats, són més petits i tenen els marges ondulats. El label (llavi) és l'element més distintiu: generalment és enter (no trilobat a la base, a diferència d'O. scolopax), de forma allargada o arrodonida i de color bru fosc, morat o negrós. Presenta una pilositat fosca (vellutada) a tot el volt i una màcula central ben delimitada, brillant i sense pèls, de color porpra violaci o blavós, que sol tenir forma d'H, d'escut o de ferradura. A l'extrem del label hi ha un petit apèndix verdós o groguenc inserit en una escotadura.

Pol·linització: Com altres abelleres, utilitza la pol·linització per engany sexual. El label imita la forma i l'olor de la femella d'abelles del gènere Megachile (específicament M. parietina, M. pyrenaica i M. albonotata), atraient els mascles per a la pseudocopulació.

Hàbitat i distribució: Creix preferentment en indrets assolellats sobre sòls calcaris, en ambients erms, prats secs, landes i joncedes, i en menor mesura en brolles i pinedes. El seu rang altitudinal arriba fins als 1.150 metres. És un subendemisme de Catalunya, trobant-se a l'interior del territori (comarques com el Montseny i el Bages), el Rosselló i el sud de França (Aude). Floreix principalment durant el mes de maig, estenent-se fins a principis de juny.

Estat de conservació: Es classifica com a subendemisme de Catalunya, amb més del 50% de la població mundial en aquest territori. Observacions recents de ciència ciutadana suggereixen una disminució de les observacions en anys de sequera severa (p. ex., de 133 el 2018 a 61 el 2023), indicant una afectació negativa de les condicions climàtiques adverses en la seva floració i detecció.