Ophrys funerea

L'Ophrys funerea és una petita i robusta orquídia terrestre que pertany a la família de les Orchidaceae i s'emmarca dins de la secció Pseudophrys. És coneguda en francès com "Ophrys funèbre" i deu el seu nom als colors extremadament foscos del seu label. Té tendència a créixer de forma gregària, formant poblacions o colònies de vint plantes o més, fet que l'ajuda a diferenciar-la d'altres espècies semblants com l'O. zonata.

Descripció morfològica: És una planta que mesura entre 10 i 20 cm d'alçada i porta un nombre reduït de flors, normalment entre 2 i 6 flors molt petites per inflorescència. Els sèpals són de color verd oliva (de vegades més clars) amb els marges cap enrere; els pètals també són de color verd oliva, però més curts, més foscos i de forma allargada. La part inferior de la flor, el label, és trilobat, de posició horitzontal o penjant, i és de color gairebé negre o lleugerament porpra amb una fina vora verdosa. La seva superfície està recoberta per una densitat de pèls curts i blancs; els lòbuls laterals són arrodonits i es pleguen fortament cap avall. Al centre del label hi ha l'espècul, que és brillant, allargat i profundament dividit en dues parts de color blau-grisós clar en forma de mitja lluna.

Cicle vital i Pol·linització: És una planta vivaç que floreix durant la primavera, principalment entre finals de març i principis de maig, depenent de l'altitud. Es reprodueix mitjançant un mecanisme d'engany sexual (pseudocopulació) característic del gènere Ophrys. L'orquídia no ofereix nèctar i, per atraure els insectes, imita tant l'aspecte com les feromones sexuals de les femelles de certes abelles solitàries. S'han identificat com a pol·linitzadors específics els mascles d'abelles del gènere Andrena, especialment l'Andrena wilkella, l'Andrena pilipes i l'Andrena flavipes.

Hàbitat i distribució: Prefereix indrets a plena llum o a mitja ombra. Creix típicament sobre sòls calcaris o neutres ben drenats i pedregosos. Es pot trobar a prats secs, màquies, garrigues, marges de camins, boscos clars de roures i pins, o fins i tot en antigues terrasses de vinyes. Es desenvolupa des del nivell del mar fins a altituds de 900 - 1.100 metres. Històricament se l'ha considerada un endemisme de Còrsega i Sardenya, però estudis més recents mostren que també està molt estesa per Algèria (especialment a la Cabília i la regió de Tiaret). Cal tenir en compte que algunes citacions de la península o de les Illes Balears antigament associades a l'O. funerea corresponen actualment a altres espècies com Ophrys fabrella o Ophrys sulcata.

Estat de conservació: A escala mundial, l'espècie es considera sota la categoria de Risc Mínim (LC o "Least Concern") segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), atès que està globalment prou estesa. No obstant això, la seva situació varia dràsticament depenent de la regió. Mentre a Sardenya i Algèria gaudeix de grans poblacions estables i poc amenaçades, a Còrsega és una planta summament rara i greument amenaçada. Allà es veu fortament impactada per l'augment del pasturatge (ovelles i cabres), l'expansió urbanística i l'agricultura intensiva, per la qual cosa diversos experts suggereixen que mereixeria mesures de protecció regional estricta.