Ophrys lutea

L'Ophrys lutea, coneguda popularment com a Abellera groga, és una planta herbàcia geòfita (amb òrgans de reserva subterranis) pertanyent a la família de les Orchidaceae. Rebrota anualment a partir de dos o tres tubercles subterranis de forma subglobosa, sent una orquídia amb un gran potencial ornamental i atractiu visual.

Descripció morfològica: Les seves fulles basals mesuren entre 5 i 9 cm i són de forma ovada o ovado-lanceolada. La inflorescència és laxa i agrupa d'1 a 12 flors hermafrodites sense simetria radial. Els pètals laterals i els sèpals són de color verd groguenc. L'element morfològic més distintiu és el label (el pètal central inferior), gran (9-18 mm x 10-15 mm), convex al centre i bicolor. Presenta una taca central fosca (màcula) de color bru violaci o rogenc negrós i gris, envoltada per una franja marginal ampla (3-6 mm) de color groc intens. A diferència de la subespècie Ophrys lutea minor, té un marge groc més ample, el label lleugerament més gran i geniculat, i la màcula es localitza exclusivament al centre. El seu fruit és una càpsula amb llavors diminutes (0,2-0,3 mm).

Cicle vital i pol·linització: Floreix principalment entre febrer i juny. Les seves llavors minúscules depenen completament d'una relació simbiòtica amb fongs micorrízics per a la germinació i el desenvolupament inicial (fase de protocorm). La pol·linització es realitza principalment per abelles mascle del gènere Andrena (com A. cinerea, A. humilis, A. tibialis) mitjançant el mecanisme de pseudocopulació o engany sexual. La flor imita visualment i químicament la femella de l'abella, i curiosament, les abelles es col·loquen de forma invertida sobre el label, recollint el pol·len amb el seu abdomen.

Hàbitat i distribució: És una planta versàtil que creix tant a ple sol com a l'ombra o zones de clarobscurs. Habita en pasturatges secs, clarianes de matolls i boscos (alzinars, garrigues o pinedes), vores de cultius d'oliveres i llocs pedregosos. Tolera sòls àcids i bàsics, però prefereix els sòls bàsics de tipus argilós o margós, proliferant fins i tot en afloraments guixencs. Es troba des del nivell del mar fins als 1250-1300 metres d'altitud. La seva distribució és àmplia per la regió mediterrània, sent freqüent a gairebé tota la Península Ibèrica (excepte al nord-oest) i a les Illes Balears. També s'estén per França, Còrsega, Itàlia, Sardenya, Sicília, els Balcans, Grècia, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà.

Estat de conservació: Generalment, no és un tàxon rar. Segons la Llista Vermella de la UICN, el seu estat de conservació està classificat com a Risc mínim (Least Concern, LC). Tot i això, la seva legislació varia localment per evitar-ne l'espoli ornamental, estant d'aprofitament regulat a Múrcia i catalogada com a Interès Especial (IE) a les Illes Balears.