Ophrys passionis

L'Ophrys passionis, coneguda popularment com a Abellera de la passió, és una orquídia terrestre molt abundant i freqüent en indrets com el Bages i la zona metropolitana de Barcelona. De vegades, es classifica com a Ophrys sphegodes ssp. passionis. El seu nom, tant científic com comú, fa referència a la seva època de màxima floració, que acostuma a coincidir amb les dates de la Setmana Santa (la Passió). Aquest tàxon va ser descrit per primer cop pel botànic Sennen l'any 1926.

Descripció morfològica: És una planta que mesura entre 10 i 30 cm d'alçada, amb una tija erecta i senzilla que neix d'un petit tubercle globular subterrani. A la base presenta una roseta amb un parell de petites fulles enganxades arran de terra. Cada planta produeix cap a unes 5 flors. Els sèpals i els pètals són verdosos, tot i que poden enfosquir-se cap a tons bruns o porpres. Els pètals interns són petits, estrets i esmolats, ja que imiten les antenes d'un insecte.

La part més espectacular és el seu gran pètal modificat, el label. És arrodonit, fa de 9 a 14 mm de llargada i d'un color bru porpra fosc, sovint acabat amb un petit apèndix groc. Prop de la seva base presenta dues banyes o geps vorejats per una fina pilositat. Al centre del label hi té un dibuix lluent, anomenat màcula o mirall, en forma de "H" o "π", i que queda emmarcat per un marge més clar de color groc pàl·lid o ataronjat. A diferència d'orquídies similars, la volta de l'estructura central (ginostem) i la placa estigmàtica manquen de pigmentació verda (són de color blanc o tenyits de carmí). Tota la planta desprèn una aroma suau que recorda a les flors de la Fumaria.

Cicle vital i pol·linització: L'orquídia té una dependència estricta d'un fong simbiont (micorriza) per al seu desenvolupament, motiu pel qual es mor si s'intenta trasplantar-la. És de floració primerenca: floreix des de mitjan març (o fins i tot febrer) fins a principi de maig, podent estendre's fins al juny en aquelles àrees amb més altitud. L'abellera de la passió utilitza un sofisticat sistema de pol·linització per "pseudocopulació". El label de la flor imita tant la forma visual com la fragància (feromones) de la femella de la seva abella pol·linitzadora específica, l'espècie Andrena carbonaria (també citada com a Andrena pilipes). Els insectes mascles intenten copular desesperadament amb la flor, adherint-se el pol·len (aglomerat en masses anomenades pol·linis) de forma accidental.

Hàbitat i distribució: Requereix principalment indrets assolellats i sòls calcaris. Acostuma a créixer en brolles de romaní, prats secs, clarianes, herbassars i turons de pedruscall incultes. També es pot adaptar bé al medi litoral, on es fa present en sistemes de dunes grises i pastures calcàries properes a la costa. Com tot el gènere Ophrys, el seu origen és principalment mediterrani. Dins de Catalunya, la seva presència és àmplia, localitzant-se a les cinc províncies botàniques del territori (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Rosselló) i des del nivell del mar fins als 1.300 metres d'altitud.

Estat de conservació: Gairebé un quart de les espècies d'orquídies silvestres es consideren amenaçades. Això es deu principalment a la constant transformació, pèrdua o erosió dels seus hàbitats naturals (zones dunars litorals i prats calcaris) per culpa de l'expansió urbanística. A més, el seu grau d'especialització és un punt dèbil: la dependència exclusiva d'un únic insecte (Andrena carbonaria) les fa altament vulnerables si les alteracions del canvi climàtic desajusten el cicle de l'orquídia amb el del seu pol·linitzador. S'apliquen programes de conservació.