Ophrys querciphila

L'Ophrys querciphila (sovint corregida taxonòmicament com a Ophrys quercophila) és una espècie d'orquídia d'aparició recent al món científic, descrita oficialment l'any 2017 pels botànics Nicole, Hervy i Soca. Aquesta planta pertany a la complexa secció d'orquídies tardanes formada pel grup d'Ophrys fuciflora, O. scolopax i O. tetraloniae. El seu nom específic, querciphila, és una declaració de la seva ecologia, ja que significa literalment "l'amiga del roure" o "l'amiga de l'alzina", a causa de la seva íntima associació amb els boscos del gènere Quercus.

Descripció morfològica: És una orquídia de port esvelt i elevat que pot assolir una alçada considerable, entre 26 i 59 cm. Presenta una inflorescència laxa (poc atapeïda) amb entre 3 i 12 flors (generalment de 5 a 10) de mida mitjana, on els entrenusos són notablement més llargs que les bràctees. Els sèpals mesuren entre 12 i 18 mm de llargada, són arrodonits a la punta i mostren un color que varia del rosa pàl·lid al rosa viu. Els pètals són subtriangulars o sublinears, curts (3,4 - 7,5 mm), poc o gens auriculats, i presenten una pilositat curta però ben visible a les vores. El label·l és gran (entre 12 i 17 mm) i principalment sepioide (no presenta un escot marcat en la inserció de la cavitat estigmàtica i s'eixampla a la part mitjana), sent molt més rarament d'aspecte fucifloroide o scolopaxoide. Conté una màcula senzilla (sovint en forma de "X") i falsos ulls que poden ser de color verd clar o fosc. La cavitat estigmàtica és gran, fosca i subrectangular, i el camp basal sol ser de forma trapezoïdal amb tons que van des de l'ataronjat fins al marró o vermell maó. Posseeix unes gibositats laterals de vegades poc voluminoses i té una banda de pèls submarginal incompleta.

Floració i Pol·linització: Té un cicle vital enfocat en una floració tardana, florint des de mitjans de maig fins a mitjans o finals de juny. Acostuma a florir al mateix temps que altres espècies com l'Ophrys apifera o la Cephalanthera rubra. Com moltes orquídies d'aquest gènere, utilitza l'estratègia de la pseudocopulació. Estudis fets a la Península Ibèrica han confirmat que l'abella Tetraloniella strigata actua com a pol·linitzador efectiu, ja que els mascles s'acoblen a la flor i s'emporten els pol·linis. Altres espècies com Eucera pulveracea i Eucera clypeata també se senten molt atretes per la flor.

Hàbitat i distribució: Ecològicament, està profundament lligada a entorns forestals i matollars de l'orla de boscos de quercínies, tals com els alzinars (Quercus ilex), les rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens) o els boscos de gal·ler (Quercus faginea). Tot i que inicialment es va descriure sobretot en sòls calcaris i margosos, també ha estat localitzada en carrascar acidòfil o silícic. Té un rang altitudinal molt ampli: des de zones de poca alçada (90 m) fins a la mitja muntanya (840 m a França i fins a 1040 m a la Península Ibèrica). És un clar endemisme franco-ibèric. Es va descriure inicialment a la regió del Llenguadoc (França), però les exploracions recents n'han ampliat dràsticament l'àrea cap a l'est del riu Roine i s'ha evidenciat la seva expansió pel quadrant nord-est de la Península Ibèrica (Navarra, La Rioja, Burgos, i a Catalunya a Barcelona i Girona).

Estat de conservació: Degut al seu recent descobriment (2017), la seva corologia o distribució exacta encara és poc coneguda i es troba en fase d'estudi actiu. Les fonts documentals no n'indiquen cap estat d'amenaça oficial estandarditzat, però revelen que les seves poblacions de vegades sofreixen pressions importants, com sequeres intenses que en limiten la floració, o la destrucció accidental ocasionada per la pastura del bestiar. Amb tot, a llocs com a determinats alzinars de La Rioja, s'ha constatat que pot formar colònies estables molt riques en exemplars.