Ophrys santonica

L'Ophrys santonica, descrita originalment l'any 1994 a la regió de Charente-Maritime (França) per J.-M. Mathé i F. Melki, és una orquídia pertanyent a la secció Fuciflorae (grup d'O. scolopax i O. tetraloniae). Inicialment va ser batejada de forma invàlida com a Ophrys aestivalis, però poc després se li va canviar el nom per ser un homònim il·legítim d'una altra planta. Aquesta espècie, destaca principalment per ser una orquídia de floració molt tardana i per tenir unes flors de mida petita en comparació amb altres espècies similars.

Descripció morfològica: És una planta d'inflorescència laxa i tija fina, verda i carnosa, que pot arribar als 47 cm d'alçada. Durant l'època de floració, les seves fulles ja solen estar resseques. Les flors són petites i d'aspecte "scolopaxoide". El periant (els sèpals i els pètals superiors) sol ser de color rosa pàl·lid, blanc o blanc amb un toc rosat. Els pètals són petits, triangulars i ciliats. El label (el pètal inferior) és la part més destacada: és petit (uns 8x5 mm), fortament bombat, amb unes petites gibositats i una franja marginal groga (o rarament marró) i glabra molt característica. Presenta una màcula (taca) en forma de "X" que sovint descriu un petit cercle central amb línies grogues que s'estenen fins a les vores. El camp basal és d'un color més clar que la resta del label, i té un apèndix apical relativament gran, simple i corbat cap amunt.

Hàbitat i distribució: L'Ophrys santonica creix principalment en prats mesòfils, pastures, cunetes humides i vores de boscos, sobre substrats calcaris o margosos. Tot i que pot suportar terrenys que s'entollen a l'època de pluges, és una planta molt localitzada i de presència discontínua en el territori. Inicialment considerada un endemisme francès, la seva àrea de distribució és molt fragmentada, trobant-se a França (des de Bordeus fins a la Provença i els Alps Marítims), Itàlia (Ligúria i Piemont) i Espanya. A la Península Ibèrica s'ha confirmat la seva presència a punts concrets de Catalunya (Barcelona), Comunitat Valenciana (Castelló), Sòria, Burgos, Pamplona, Conca, Guadalajara i Saragossa (comarca de Calatayud).

Pol·linització i Conservació: La reproducció de l'Orquídia de la Santonge és entomògama, realitzada mitjançant pseudocòpula. Els insectes pol·linitzadors confirmats són abelles com Tetralonia sp. i Tetraloniella dentata. És la darrera Ophrys en florir, amb una floració òptima molt tardana que abasta des de finals de juny fins a finals de juliol, i pot allargar-se fins a l'agost o principis de setembre. Aquesta floració és altament irregular i depèn en gran mesura de les condicions meteorològiques. Aquesta orquídia s'enfronta a situacions precàries i el seu estat de conservació és vulnerable a causa de la fragilitat dels seus hàbitats. Les principals amenaces inclouen l'evolució dels prats, les sequeres extremes i, de manera significativa, l'acció humana com l'ús d'adobs químics, l'excés de pasturatge i la sega inadequada.