Ophrys scolopax

L'Ophrys scolopax, coneguda popularment com a Abellera becada, és una espècie d'orquídia terrestre i monopòdica que pertany a la subtribu Orchidinae, dins de la família de les orquidàcies. És una planta molt apreciada per la bellesa de les seves flors i la seva sorprenent capacitat de mimetisme, florint principalment durant la primavera, entre mitjans de març i finals d'abril o fins i tot juny, depenent de l'hàbitat.

Descripció morfològica i Cicle vital: És una planta perenne que passa la calor de l'estiu en estat dorment en forma de tubercle o bulb subterrani. A finals de la tardor comença a desenvolupar una roseta basal amb unes 5 o 6 fulles de forma lanceolada. Quan arriba la primavera i es desenvolupa la tija floral, aquestes fulles ja comencen a marcir-se i groguejar. La planta creix habitualment entre 10 i 50 cm d'alçada, i excepcionalment pot assolir els 90 cm. La inflorescència pot portar entre 2 i 15 flors. Aquestes flors tenen tres sèpals exteriors (del blanc al violeta o verd) i pètals laterals allargats (rosa a violeta) que imiten les ales d'un insecte. La característica més cridanera és el label (el pètal inferior modificat): fa de 13 a 18 mm, és trilobulat, vellutat, allargat i abombat. Presenta un color marró fosc o porpra amb uns lòbuls laterals plens de pèls fins per imitar l'abdomen de l'insecte, i un lòbul central que exhibeix una marca especular blava o violàcia en forma de "H" o "X" rodejada d'una vora blanca o groguenca. A més, disposa d'un apèndix apical de color verd groguenc apuntat cap amunt.

Pol·linització i Ecologia: Aquesta orquídia depèn enormement d'una relació simbiòtica amb un fong del sòl per obtenir nutrients, cosa que en fa molt difícil el cultiu fora del seu hàbitat natural. Es reprodueix a través d'un fenomen anomenat pseudocopulació o engany sexual. L'orquídia imita visualment, tàctilment i mitjançant l'alliberament de falses feromones les femelles d'abelles solitàries. Atraïts per l'esquer, els mascles d'himenòpters com l'Eucera elongatula i l'Eucera barbiventris intenten aparellar-se amb el label i, com a resultat d'aquest fregament, acaben enduent-se o dipositant el pol·len de la flor. Aquesta estratègia tan específica sol traduir-se en un percentatge de fecundació o formació de fruits baix en comparació a altres orquídies (es calcula al voltant d'un 10,4% en estat natural).

Hàbitat i distribució: L'Ophrys scolopax està estretament lligada a la regió mediterrània. Creix en una àmplia tipologia d'hàbitats lluminosos com prats, garrigues, zones de matolls, oliveres i boscos clars (rouredes o pinedes). Tolerant a la sequera estival, prospera generalment en substrats calcaris i bàsics (tot i que també es troba ocasionalment en sòls àcids) des del nivell del mar fins a zones muntanyenques de 2000 metres d'altitud. La seva àrea de distribució és molt extensa, abastant el nord d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia) i gran part de l'Europa del sud (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Grècia, Balcans), endinsant-se cap a l'est fins a Hongria, Romania, Turquia, la regió del Caucas i l'Iran.

Estat de conservació: A nivell global, l'Ophrys scolopax figura com una espècie de Risc Mínim (Least Concern) a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, a causa de la seva gran àrea de distribució. No obstant això, a nivell local, certes poblacions es consideren amenaçades degut a factors humans com la pèrdua d'hàbitat o l'extracció directa. L'espècie pateix sobretot la recol·lecció il·legal de persones atretes per l'estranya bellesa de les seves flors, arribant a establir-se programes i campanyes de conscienciació per evitar el seu espoli i figures de protecció especial com "microreserves" a zones concretes del seu territori com al Parc Natural d'Arribes del Duero.