Ophrys sphegodes

L'Ophrys sphegodes és una orquídia terrestre, herbàcia i perenne pertanyent al gènere Ophrys, caracteritzada pel seu sistema de reproducció altament especialitzat basat en l'engany sexual. Imita els senyals visuals, tàctils i olfactius de les femelles de certs insectes per atraure'n els mascles, sent una de les orquídies europees més primerenques a florir en el seu hàbitat.

Descripció morfològica: És una planta de port esvelt, amb una alçada que pot variar considerablement, des de 5-20 cm en zones més fredes (com el Regne Unit) fins a 70 cm a la conca mediterrània. Presenta una roseta de fulles basals de color verd grisenc amb nervadures marcades; les fulles inferiors tenen puntes romes, mentre que les superiors són més estretes i puntegudes. La roseta basal sovint es marceix quan la tija floral emergeix i floreix. Cada inflorescència conté entre 2 i 18 flors sense peduncle aparent, amb sèpals i pètals de mida similar, generalment verd groguenc, de vegades amb vores o marques marrons o rosades. El label, el pètal inferior modificat, és gran, convex, d'un color marró fosc o vermellós i d'aspecte vellutat o pilós, imitant l'abdomen de les femelles dels insectes. Destaca per una taca reflectant característica anomenada espècul o màcula, sovint en forma de lletra "H" o "X", de color blau pissarra o purpuri.

Ecologia i cicle vital: L'orquídia utilitza el mimetisme de Pouyanne (engany sexual) per a la pol·linització. Emet una olor química que reprodueix gairebé idènticament les feromones sexuals de les abelles femelles, principalment atraient mascles d'abelles solitàries com l'Andrena nigroaenea. El mascle, enganyat per l'olor, l'aspecte i la textura de la flor, intenta copular amb el label (pseudocopulació), moment en què els pol·linis s'adhereixen al seu cap, facilitant la fertilització creuada en visitar una altra flor. Aquesta pol·linització altament específica actua com una barrera eficaç contra l'encreuament amb altres espècies properes. És una planta vivaç sustentada per tubercles subterranis. Les seves llavors minúscules es dispersen pel vent (anemocòria) i depenen totalment d'una relació simbiòtica amb un fong del sòl (micorriza) per a la seva germinació i nutrició, ja que no tenen endosperma. La seva esperança de vida és d'uns 2,25 anys de mitjana, amb individus que excepcionalment poden viure fins a 20 anys.

Hàbitat, distribució i conservació: L'Ophrys sphegodes creix en zones obertes, incloent prats secs o pobres en nutrients, brolles, dunes, marges de boscos i llocs ruderals o alterats, afavorint clarament els sòls calcaris i de tipus argilós. La seva distribució abasta la conca mediterrània i la major part d'Europa, des del sud de Gran Bretanya fins a l'Iran i el nord d'Àfrica. A nivell mundial, la UICN classifica l'espècie com a "Risc mínim" (Least Concern) avaluat el 2018. No obstant això, en latituds més septentrionals com el Regne Unit, es considera "Nacionalment Escassa" i té estatus legal de protecció. Les amenaces potencials inclouen el canvi climàtic, que pot provocar una manca de sincronització entre la floració i l'aparició dels seus pol·linitzadors idonis, i la destrucció o pèrdua del seu hàbitat.