Ophrys tenthredinifera

L'Ophrys tenthredinifera, coneguda popularment com a Abellera vermella, és una orquídia terrestre i monopòdica que pertany al gènere Ophrys. El seu nom genèric prové de la paraula grega ophrys, que significa 'cella', i l'epítet específic tenthredinifera deriva de tenthredón, un insecte de l'ordre dels himenòpters semblant a una vespa, fent referència a la forma del seu label. És considerada per molts com l'espècie més bonica del seu gènere i es caracteritza per una gran variabilitat en les mides, formes i els tons dels seus colors.

És una planta que pot fer entre 10 i 60 cm d'alçada, proveïda de dos tubercles i una tija erecta i lleugerament flexuosa. Posseeix de 3 a 8 fulles basals ovatolanceolades o oblongues i una inflorescència en forma d'espiga que pot portar entre tres i deu flors. Aquestes flors tenen un label de grans dimensions (de 13 a 18 mm), trilobat, trapezoïdal i bombat, de color marró fosc o vermellós i textura vellutada. Els petits lòbuls laterals del label estan lleugerament girats cap endavant, coberts de pèls fins blanquinosos, mentre que el lòbul central és més gran, glabre, amb un marge groc i una petita protuberància groga apuntant cap amunt a l'extrem. L'espècul o màcula pot tenir forma d'H i sol ser gris blavós o marró al centre amb taques blanques o groguenques. Els tèpals externs (sèpals) mesuren uns 7 mm, són còncaus amb el marge revolut, d'un rosat purpuri o blancs amb nervis verds. Els tèpals interns (pètals) són més petits, amples i triangulars, del mateix color rosat, generant un fort contrast amb les tonalitats fosques del label.

L'espècie floreix principalment entre mitjans de març i abril, tot i que en algunes zones càlides (com l'Algarve) la floració pot ser molt primerenca, iniciant-se a finals de gener. A l'igual que altres orquídies del seu gènere, la seva reproducció es basa en la pseudocopulació; la flor imita visual i olfactivament l'aparença d'una femella d'abella o vespa per seduir els mascles, els quals acaben transportant el pol·len en intentar copular amb ella. Entre els seus pol·linitzadors principals coneguts destaquen abelles com l'Eucera longicornis i l'Eucera nigrilabris.

Aquesta orquídia té una distribució mediterrània àmplia, estenent-se des de Portugal i el Marroc fins a Turquia, incloent l'estat espanyol, el sud de França, Còrsega, les Illes Balears i el nord d'Àfrica. Creix generalment a plena llum del sol o en zones de semiombra. Els seus hàbitats inclouen prats, garrigues, espais arbustius, marges de carreteres, camps d'oliveres, granges abandonades i boscos oberts. Prefereix créixer sobre sòls arenosos calcaris i es pot trobar des de cotes molt baixes fins a altituds d'entre 850 i 1100 msnm.

Les fonts consultades no contenen informació oficial sobre el seu estat de conservació (per exemple, el nivell d'amenaça segons la Llista Vermella de la UICN). Només hi ha constància de la seva àmplia adaptabilitat a diferents substrats i que la seva supervivència pot venir condicionada pel seu vincle gairebé exclusiu amb les poblacions de certs insectes pol·linitzadors.