Ophrys vasconica

L'Ophrys vasconica és una orquídia terrestre europea, inicialment classificada dins del grup de l'Ophrys omegaifera, tot i que recentment ha estat transferida per alguns autors al grup de l'O. obaesa. Va ser descrita per primera vegada al departament de Gers (França) l'any 1969, i el seu nom científic fa referència a la seva connexió històrica amb la regió de la Gascunya. Es considera una espècie d'origen hibridogen, sorgida de la introgressió genètica de l'Ophrys dyris per part d'un membre del complex de l'Ophrys fusca.

Descripció morfològica: És una planta de port petit, generalment de menys de 20 cm d'alçada. Es tracta d'una espècie politípica i heterogènia, amb una morfologia variable entre poblacions. Produeix una espiga floral laxa amb poques flors. Aquestes es caracteritzen per tenir els sèpals amples i uns pètals petits amb les vores ondulades. El label és trilobat i presenta una forma característica de "guant de boxa". Aquest label té una densa pilositat de tons purpuris, blanquinosos o grisencs que li donen un aspecte canós. Al centre, hi té una màcula central de color marró clar a gris pissarra, subratllada per una franja clara (blanquinosa o color d'ivori) en forma de lletra "W" o "omega". Finalment, presenta un solc a la base del label que permet distingir-la de l'Ophrys dyris.

Pol·linització i cicle vital: La pol·linització es duu a terme per mitjà d'insectes, amb pol·linitzadors registrats com diverses espècies d'abelles terrestres, entre les quals destaquen l'Andrena flavipes, l'Andrena nigroaenea, l'Andrena pilipes (també documentada com a carbonaria) i l'abella Colletes cunicularius. La seva època de floració s'estén des del març i l'abril fins al mes de juny, depenent fonamentalment de l'altitud.

Hàbitat i distribució: Aquesta orquídia creix en ambients de plena llum fins a mitja ombra. Prefereix els substrats calcaris secs i els sòls amb guix. Els seus hàbitats inclouen garrigues, prats secs, pinedes, boscos clars de quercínies (alzinars i quejigars), boscos de repoblació de coníferes i els marges dels camps de cultiu. Generalment es troba en cotes inferiors als 1100 metres d'altitud, sovint coincidint en fenologia i hàbitat amb l'Ophrys lupercalis. La seva distribució es troba principalment scindida en dues zones: el sud-oest de França (Gers, Alta Garona, Aude, Arieja, Tarn i Aquitània) i el nord d'Espanya (País Basc, La Rioja, Navarra, Burgos i Catalunya), amb una presència marginal a Portugal i probablement a Mallorca. És una espècie molt localitzada i poc comuna, tot i que es creu que podria estar més estesa degut a confusions amb altres orquídies del grup O. fusca, especialment amb l'O. dyris.

Estat de conservació: A França, l'Ophrys vasconica gaudeix de protecció legal a la regió d'Aquitània. A la Llista Vermella de la UICN per a la flora vascular de França, està catalogada a la categoria "Gairebé Amenaçada" (NT - Near Threatened), amb una tendència poblacional en declivi.