Orchis anthropophora

La Orchis anthropophora, coneguda popularment com a flor de l'home penjat, homenets o herba de l'home penjat, és una orquídia terrestre que destaca per la curiosa forma de les seves flors. El seu epítet científic, anthropophora, significa "portadora d'homes" en referència a la silueta del seu label. Antigament, es classificava dins el gènere Aceras (del grec "a", sense, i "keras", banya), al·ludint a la seva característica manca d'esperó.

Descripció morfològica: És una planta herbàcia vivaç i geòfita que creix a partir de dos pseudotubercles ovoides o subglobosos. Sol fer entre 20 i 40 cm d'alçada (podent arribar fins als 50 cm), amb una tija erecta, robusta, cilíndrica, glabra i de color verd. Presenta una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades, brillants i de color verd blavós sense taques, amb algunes fulles més petites que abracen la tija a la part superior. Les flors s'agrupen en una espiga densa, cilíndrica i allargada que pot contenir fins a 90 flors. Són petites, sense peduncle i generalment de color groc verdós, sovint amb els marges vermellosos o marronosos. Els tèpals externs i interns convergeixen formant un casc tancat de color verdós, sovint amb línies rogenques. El label és la part més distintiva: penja verticalment i té una forma de silueta humana (antropomorfa). Està profundament trilobulat, amb els lòbuls laterals linears simulant els braços, i el lòbul central, més llarg, dividit en dues parts que simulen les cames, sovint amb una petita dent entremig. Una característica clau és la absència d'esperó.

Hàbitat i distribució: Aquesta espècie prefereix terrenys calcaris, sòls secs, pedregosos i ben drenats. Es troba habitualment en clarianes de matoll, garrigues, brolles, prats secs i boscos clars (com pinedes esclarissades), creixent a ple sol o a mitja ombra. Té una distribució mediterrània-atlàntica, abastant el sud, centre i oest d'Europa (fins al sud d'Anglaterra), el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Als Països Catalans, es pot trobar a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

Ecologia i conservació: Floreix principalment entre abril i juny. Tot i no tenir esperó, produeix nèctar que s'acumula a la base del label i és pol·linitzada per himenòpters (abelles dels gèneres Eucera i Andrena) i coleòpters, encara que també presenta cert grau d'autogàmia (autopol·linització). Sol créixer en poblacions disperses, però es veu afectada per la pressió ramadera i els treballs forestals en època de floració. A les Illes Balears, el seu estat de conservació es considera de "Preocupació Menor" (LC), però en altres territoris com el Regne Unit o Bòsnia i Hercegovina està classificada com a "En Perill" o "En Perill Crític" respectivament.