Orchis mascula

L'Orchis mascula, coneguda popularment com a Orquis mascle, és una planta herbàcia perenne que dona nom al "Grup Máscula" dins del gènere Orchis. El seu epítet específic llatí, mascula, significa "mascle" o "viril", la qual cosa podria fer referència a l'aspecte robust de l'espècie o a la forma dels seus dos tubercles subterranis, que s'assemblen a testicles. Històricament, s'ha associat a llegendes populars, com la que atribueix les taques de les seves fulles a la sang de Crist ("Gethsemane"). Els seus tubercles contenen glucomanana, un polisacàrid nutritiu, i s'utilitzen per produir una farina anomenada "salep".

Descripció morfològica: És una planta que pot assolir una alçada de fins a 50-60 cm (màxim 45 cm), amb una tija verda a la base i de color porpra a l'àpex. El sistema radicular consta de dos tubercles arrodonits o el·lipsoïdals, característics del gènere, que la classifiquen com a geòfit. Presenta una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades de color verd pàl·lid, sovint amb taques ("màcules") de color marró porpra. La inflorescència és una espiga cilíndrica i densa, generalment de 6 a 15 cm de llargada, composta per entre 6 i 20 flors (o 5 a 20). Les flors són de color porpra intens o rosat i mesuren aproximadament 2,5 cm. Els sèpals laterals són ovats-lanceolats i erectes. El label (pètal central) és trilobulat, convex i de marges crenulats; la zona basal és més clara o blanca i està puntejada amb taques fosques. L'esperó és cilíndric i sol disposar-se de manera horitzontal o ascendent, és recte i té una longitud de 10 a 18 mm. Les llavors són de color marró clar i tenen una forma fusiforme-oblonga, sent notablement truncades.

Hàbitat i distribució: L'Orchis mascula està àmpliament distribuïda per tot Europa (des de Portugal fins al Caucas, incloent les Illes Fèroe i gran part de Rússia), el nord-oest d'Àfrica (Algèria, Tunísia, Marroc) i l'Orient Mitjà (Líban, Síria, Iraq i l'Iran). És una espècie present a Catalunya, Espanya i Portugal. Creix en una gran varietat d'hàbitats, des de prats i pastures de muntanya fins a boscos i terrenys secs o pedruscalls. Tolera tant el ple sol com les zones ombrívoles i es pot trobar des del nivell del mar fins als 2.500 metres d'altitud.

Ecologia i conservació: Aquesta orquídia no produeix nèctar (enganya els pol·linitzadors imitant plantes que sí en tenen) i és pol·linitzada per un ampli conjunt d'insectes, principalment abelles socials i solitàries dels gèneres Apis, Bombus, Eucera i Andrena. A nivell europeu, l'espècie està catalogada com a Preocupació Menor (LC) a la Llista Vermella de la UICN. Les seves poblacions es veuen afectades per la mala gestió forestal, l'ús agrícola de les pastures, el sobrepasturatge, la recol·lecció de plantes, la urbanització i el turisme.