Orchis militaris

L'Orchis militaris, coneguda popularment com a Flor dels soldats, soldadets o orquis militar, és una espècie d'orquídia d'hàbit terrestre i l'espècie tipus del gènere Orchis. Rep el seu nom comú per l'aparença curiosa de les seves flors, que recorden la figura d'un petit homenet o un soldadet que porta un casc.

Descripció morfològica: Aquesta planta té una alçada variable, entre 10 i 60 cm. Està formada per una tija verda i robusta, amb entre 2 i 5 fulles basals de color verd brillant (sense taques fosques) i fulles més petites que envolten la tija.

Inflorescència i flors: Les flors s'agrupen de forma molt junta a la part superior de la tija, creant un con o espiga de forma cilíndrica amb entre 10 i 50 flors. Cada flor és perfumada i menuda. Els sèpals i pètals laterals s'uneixen a la part superior per formar el famós "casc", que és de color lila o porpra fosc per l'exterior i clar amb venes porpra a l'interior. El label (la part inferior de la flor) és de color rosa clar o blanquinós amb punts i taques de color porpra o fúcsia intens. Aquest label es divideix simulant un cos humà: conté dos petits lòbuls laterals lineals que semblen braços, i un lòbul central que s'obre en dues parts ovalades que semblen cames, separades per una petita dent triangular. Té un esperó molt curt i arquejat cap avall, d'1 a 2 mm, de color blanquinós rosat.

Cicle vital: El cicle vital depèn d'una estreta relació simbiòtica amb fongs micorrízics (com els dels grups Tulasnellaceae, Ceratobasidiaceae o Sebacinales). Les llavors microscòpiques només germinen si s'alien amb un fong, que les alimenta amb sucres, minerals i aminoàcids, formant un protocorm. La planta pot viure soterrada durant mesos o anys, alimentant-se exclusivament del fong. Un cop emergeixen les fulles i fa la fotosíntesi, la relació s'equilibra, amb el fong aportant aigua, nitrogen i minerals, i l'orquídia retornant-li sucres.

Pol·linització: Floreix generalment entre els mesos d'abril i juny. La pol·linització depèn principalment d'insectes, destacant diverses espècies d'abelles i borinots, com l'Apis mellifera, l'Osmia bicolor, i diferents espècies dels gèneres Andrena, Bombus i Halictus.

Hàbitat i distribució: L'Orchis militaris prefereix els substrats alcalins i calcaris. Es troba a plena llum o a mitja ombra, especialment en prats humits o secs no fertilitzats, clarianes de bosc, vores de boscos clars i zones de matolls i pastius poc alterats on creixen romaní, farigola i lavanda. A la Península, habitualment neix entre els 500-600 i els 1000 metres d'altitud, mentre que a Europa pot arribar als 2000 metres. La seva distribució s'estén per gairebé tota Europa i l'Àsia temperada: des de la península ibèrica i França, arribant cap a l'est a través del Caucas fins a Sibèria i el nord-oest de la Xina. També és present en illes sueques del Mar Bàltic com Gotland i Öland. És bastant rara a les àrees pròpiament mediterrànies, sent escassa a l'Alta Garrotxa.

Estat de conservació: Globalment, a Europa, es classifica com a espècie de Risc Mínim (Least Concern) a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Gaudeix de protecció institucional, inclosa a l'Annex II del Conveni de Washington (CITES) i a l'Annex B del Reglament sobre el Comerç de Fauna Silvestre de la Unió Europea. Tot i així, en alguns llocs on hi ha pocs exemplars gaudeix de protecció extremadament estricta (per exemple, a la Gran Bretanya és molt rara i és una espècie protegida). Les amenaces principals provenen de l'acció humana o l'abandó del medi, sobretot el repoblament forestal dels prats, la invasió massiva d'arbres i arbustos i el drenatge dels prats on habita.