Orchis olbiensis

L'Orchis olbiensis, és una planta herbàcia geòfita de la família de les orquidàcies (Orchidaceae). El seu epítet específic prové de l'antiga ciutat romana d'Olbia (l'actual Hyères, al sud de França). Aquesta espècie sovint genera confusió botànica perquè és molt similar a l'Orchis mascula, però es pot distingir per ser més petita, tenir una inflorescència més laxa i florir gairebé dos mesos abans.

Descripció morfològica: És una planta de mida relativament petita, que normalment assoleix entre els 10 i els 30 cm d'alçada. L'aparell radical està format per dos rizotubercles arrodonits o el·lipsoïdals. La tija és verda a la base i adquireix tons purpuris cap a la part superior. Les fulles, de forma oblongo-lanceolada, es disposen a la base formant una roseta basal, podent ser completament verdes o presentar taques vermelloses, brunenques o purpúries.

La inflorescència és laxa, amb 6-12 flors (fins a 20-30 segons variants geogràfiques) que mostren una gran variabilitat de colors, des del blanc pur fins a tons rosa pàl·lid, rosa fort o lila. Els sèpals laterals són ovato-lanceolats i erectes, mentre que el central i els pètals formen un casc. El label és més o menys recte i trilobat, amb el centre blanc o molt clar, ample i cobert de taques o màcules purpúries molt evidents. També posseeix un esperó arcajat, sovint corbat cap amunt, que resulta més llarg que l'ovari.

Hàbitat i distribució: Prefereix créixer en sòls calcaris i bàsics, tot i que pot ser indiferent al tipus de sòl. Es troba des del nivell del mar fins als 1.750 metres d'altitud (pisos meso-supramediterranis). El seu hàbitat típic inclou prats pobres, garrigues, pinedes, alzinars i clarianes de boscos, on s'acostuma a arrecerar sota d'arbustos espinosos. Es distribueix àmpliament pel Mediterrani occidental, present a la Península Ibèrica, el sud de França, zones de l'oest de Ligúria (Itàlia) i el nord d'Àfrica.

Ecologia i trets distintius: La floració és molt primerenca en climes mediterranis, apareixent les primeres flors a finals d'hivern (febrer o març) i allargant-se fins a mitjans de maig o juny, depenent fortament de l'altitud. L'Orchis olbiensis no posseeix nèctar i utilitza un mecanisme d'engany visual per atreure himenòpters pol·linitzadors (com ara abelles i borinots dels gèneres Apis, Eucera, Andrena o Bombus), imitant l'aspecte d'altres flors que sí que ofereixen recompensa. L'estat de conservació global d'aquesta espècie figura com a "No avaluat".