Orchis provincialis

L'Orchis provincialis és una orquídia d'hàbit terrestre i de grandària mitjana que pertany al grup d'espècies d'Orchis mascula. Va ser descrita per primera vegada al departament del Var, a la regió de la Provença (al sud de França), l'any 1806 pel botànic i polític italià Giovanni-Batista Balbis. El nom del gènere, Orchis, prové del grec i significa 'testicle', en referència a l'aparença dels seus tubercles subterranis, mentre que l'epítet provincialis indica el seu lloc de descobriment a la Provença.

Descripció morfològica: És una planta herbàcia perenne que assoleix una alçada d'entre 12 i 35 cm. Compta amb una roseta basal poc definida formada per 3 a 8 fulles de forma amplament lanceolada o oblonga, molt característiques per presentar grans taques de color porpra fosc o marró. La inflorescència és una espiga laxa, de forma oblonga, que conté entre 5 i 20 flors grans de color groc pàl·lid o blanquinós. Els sèpals i els pètals s'obren lateralment i cap amunt sense formar una "caputxa" tancada. El label fa entre 11 i 16 mm, és de forma trapezoïdal (lleugerament trilobulat) i es corba cap avall en la seva meitat distal. El centre del label és d'un groc més intens o ataronjat i està adornat amb petits punts de color vermellós o porpra. Disposa d'un esperó cilíndric, fi i allargat (de 13 a 20 mm) que es corba suaument cap amunt.

Hàbitat i distribució: Prefereix espais a ple sol o de mitja ombra fresca i creix habitualment en boscos oberts, prats, garrigues amb matolls, marges de boscos i, fins i tot, en camps d'oliveres en feixes. Pel que fa al terreny, pot prosperar tant en substrats calcaris (bàsics) com en aquells amb tendència àcida, donant preferència als sòls secs i evitant els molt humits. Es troba des del nivell del mar fins als 1.300 - 1.400 metres d'altitud. És una espècie de predominança mediterrània i del centre d'Europa, estenent-se des del nord-oest d'Àfrica i la Península Ibèrica (Espanya) fins als Balcans, Grècia i Turquia. La seva època de floració és variable depenent de la latitud, començant des de mitjans de març o abril a les zones més càlides i pot allargar-se fins a principis de juny a latituds més nòrdiques. Atrau els insectes mitjançant una estratègia d'engany alimentari, sent els seus pol·linitzadors principals els borinots.

Estat de conservació: Tot i que s'estén per un territori molt ampli on forma colònies disperses, pot ser considerada rara i molt localitzada en algunes regions, com l'Algarve o Creta. No s'explicita el seu grau d'amenaça exacte a la Llista Vermella de la UICN a escala global.