Orchis purpurea

L'Orchis purpurea és una planta herbàcia robusta de la família de les orquidàcies (Orchidaceae) pertanyent al gènere Orchis. Aquesta espècie destaca per tenir flors amb un patró antropomòrfic que recorden visualment la figura d'una delicada dama o dona vella.

Descripció morfològica: És una planta que acostuma a fer entre 30 i 100 cm d'alçada, sovint assolint els 80 o 90 cm. A la base presenta una roseta de 3 a 8 fulles grans (fins a 17-21 cm de llarg i 7 cm d'ample), de textura carnosa, color verd brillant i sense taques. També té dues fulles superiors que abracen la tija i poden ser porpres. La inflorescència és gran i densa, formant una espiga amb unes 50 flors, podent arribar fins a 200 en exemplars excepcionals. Les flors es caracteritzen per tenir uns sèpals i pètals superiors que formen una "caputxa" de color vermell fosc, violaci o porpra (a vegades amb la base verda). El llavi inferior o label és blanc o rosa pàl·lid, densament clapejat amb punts de pèls violacis o porpres, i està dividit en tres lòbuls que conforma la figura de la "dama": dos braços prims als costats i una faldilla central ampla i arrodonida que acostuma a tenir una petita dent al bell mig. A la part posterior de la flor hi ha un esperó orientat cap avall que mesura la meitat de la longitud de l'ovari. A sota terra, posseeix tubercles perennes, amb el tubercle vell sent reemplaçat anualment per un de nou.

Ecologia i cicle vital: El seu cicle vital és propi d'una planta perenne i força longeva, podent viure entre 44 i 60 anys. Els primers brots de fulles apareixen al febrer, assoleixen el seu màxim desenvolupament al maig i l'època de floració s'estén des de finals d'abril fins al juny, allargant-se unes 3 o 4 setmanes. A partir de l'agost, les càpsules s'obren dispersant les llavors. Com la resta d'orquídies del seu grup, les seves llavors són molt petites, semblants a pols i manquen d'endosperma, necessitant associar-se amb fongs micorrízics per germinar. Un cop la llavor germina, forma un protocorm subterrani que triga aproximadament 3 anys a desenvolupar-se en una plàntula amb fulles. Els adults tenen la capacitat d'entrar en dormició i mantenir-se sota terra algunes temporades.

Pol·linització i hàbitat: És una espècie que fa ús d'un engany alimentari, atraient insectes amb l'aparença i les senyals olfactives de flors amb nèctar, tot i no produir-ne gens. Encara que és una planta autocompatible, precisa de la visita de pol·linitzadors (fonamentalment mosques i petites abelles, com Apis mellifera, Bombus terrestris, Andrena sp. o Halictus sp.). Habita sobre sòls preferentment calcaris o alcalins, i en certes ocasions neutres. Creix de manera òptima en ambients forestals i vessants de boscos (rouredes i boscos de fulla caduca mixtos), així com en prats de pastura, clarianes, vores de bosc i matollars. Normalment necessita de zones amb una certa ombra parcial o obertures de la capçada per florir regularment i es pot localitzar a una altitud d'entre els 0 i els 1.350 metres.

Conservació: Classificada per la UICN com a "Risc Mínim" (Least Concern) a Europa i la Unió Europea, tot i que pot ser rara i en perill en els límits geogràfics de la seva distribució (ex. Regne Unit). Es troba protegida i regulada estrictament a l'Annex II del conveni internacional CITES.