Orchis simia

L'Orchis simia, coneguda popularment com a Flor del simi, és una orquídia terrestre el nom de la qual prové de la curiosa forma del seu label, que recorda la figura d'un simi amb braços i cames. És una planta que crida l'atenció per ser una de les orquídies "més divertides", evocant una colla de simis ballant.

Descripció morfològica: És una planta robusta que sol mesurar entre 20 i 40 cm, tot i que pot arribar als 50 cm d'alçada, amb una tija gruixuda i verda. La inflorescència és de mida mitjana o gran (6-10 cm), densa i compacta, de forma globosa o subesfèrica. Una característica clau i inconfusible és la seva floració inversa: les flors de la part superior de l'espiga s'obren abans que les de la base.

Les flors són blanquinoses o rosades amb clapes de color porpra o fúcsia. Els tèpals externs i interns s'ajunten formant un casc (galea) dirigit cap endavant i bastant punxegut, exteriorment blanquinosos, però a l'interior amb línies o punts de color rosa intens. El label és la part més distintiva: és trilobulat, amb el lòbul central dividit en dues parts, creant l'efecte de quatre extremitats fines i llargues, de color rosat a porpra, que es corben cap amunt. El centre del label és blanc amb un puntejat fúcsia intens. Entre els lòbuls que fan de "cames", hi ha una petita punta estreta que simula una cua. Presenta un esperó cilíndric dirigit cap avall.

Disposa de fulles a la base, de forma oblonga o lanceolada, de color verd clar i sense taques.

Hàbitat i distribució: Prefereix els terrenys calcaris, trobant-se en prats de fenal o jonça, clarianes de bosc, antics conreus, marges de camps i cunetes de carreteres. Sol habitar en llocs assolellats o amb mitja ombra, però que mantinguin un cert grau d'humitat. La seva distribució abasta el centre i sud d'Europa, el nord d'Àfrica i arriba fins a l'Orient Mitjà i part de l'Àsia. A Catalunya, es considera una espècie poc freqüent en general, però pot ser bastant abundant localment (Alta Garrotxa, Bages, Ripollès, Selva, Garrotxa).

Floració: Floreix típicament entre els mesos d'abril (a zones baixes) i juny (a major altitud).

Estat de conservació: A la llista vermella de la UICN està classificada en la categoria de «risc mínim» (Least Concern) a causa de la seva àmplia distribució, tot i que localment pot estar amenaçada i ser escassa. En alguns països té un estatus de protecció més elevat (Suïssa: Vulnerable (VU), Regne Unit: protegida i molt rara). Com altres orquídies, pot veure's afectada per la destrucció dels hàbitats, el desenvolupament urbanístic o canvis en l'ús del sòl.