Platanthera bifolia

La Platanthera bifolia, coneguda popularment com a Platantera bifòlia o botonets de gos, és una orquídia terrestre, perenne i tuberosa que destaca per la seva delicadesa i fragància. El seu nom científic deriva del grec platys (ample) i anthera (antera), i l'epítet bifolia fa referència a les seves dues fulles basals característiques. Aquesta planta té un cicle vital complex, depenent simbiòticament de fongs micorrízics (com les famílies Ceratobasidiaceae, Sebacinales i Tulasnellaceae) per a la germinació i el desenvolupament inicial.

Descripció morfològica: Sol tenir una tija d'entre 15 i 30 cm d'alçada, que pot arribar fins al mig metre. Presenta dues fulles basals grans (5-8 cm), brillants, el·líptiques o ovalades, oposades a la base de la tija. La inflorescència és una espiga floral cilíndrica que conté entre 5 i 30 flors de color blanc o blanc verdós. Les flors tenen un esperó llarg (14-20 mm), prim i gairebé recte, on s'acumula el nèctar. El label és estret i en forma de llengüeta, d'uns 6-10 mm de llarg. Un tret identificatiu clau per distingir-la de Platanthera chlorantha són els pol·linis paral·lels i molt junts (separats per 1 mm aproximadament), formant una figura semblant a un "II".

Hàbitat i distribució: Mostra una notable tolerància a diferents condicions ambientals, trobant-se en torberes àcides, brucs humits, prats calcaris secs, matollars i clarianes de boscos. Als Països Catalans, habita en boscos esclarissats i prats de l'estatge montà i subalpí. És una espècie paleàrtica, present a Europa, Àsia (fins a Corea i el Japó) i el nord d'Àfrica. A Catalunya, es troba de forma dispersa, especialment als Pirineus, i és rara al País Valencià. Floreix durant l'estiu, i durant les nits emet una fragància dolça per atraure les arnes de la família Sphingidae (com Deilephila elpenor), que actuen com a pol·linitzadors.

Estat de conservació i ecologia: Ha patit un declivi sever en moltes parts de la seva àrea de distribució, principalment per la pèrdua d'hàbitat, l'ús de fertilitzants i fungicides (que maten els fongs simbiòtics essencials) i l'abandonament de la pastura tradicional. Al Regne Unit està classificada com a "Vulnerable" a la Llista Vermella de plantes vasculars (2005) i com a "En Perill" a Anglaterra, essent considerada una espècie d'importància principal per a la conservació. La seva gestió requereix el pasturatge extensiu lleuger (evitant la primavera quan emergeixen les flors) o la sega tradicional per mantenir els hàbitats oberts i lliures de competència excessiva.