Serapias perez-chiscanoi

La Serapias perez-chiscanoi, és una orquídia endèmica de la meitat occidental de la Península Ibèrica. També se la coneix com a Orquídia de Chiscano o Orquídia de llengua verda. Va ser descoberta el 1976 pel botànic extremeny José Luis Pérez Chiscano a Badajoz, i formalment descrita per ell mateix el 1988 com a Serapias viridis. El 1990, Carmen Acedo Casado la va rebatejar en honor al seu descobridor, ja que el nom S. viridis ja s'havia atorgat a una altra espècie brasilera. Es distingeix per la seva aparença estable i uniforme, amb flors de tons pàl·lids o verdosos, a diferència de la majoria del gènere Serapias, de flors vermelles.

Descripció morfològica: És una planta que mesura generalment entre 15 i 40 cm d'alçada (excepcionalment fins a 46 cm) i conté dos estolons ovoides. Presenta de 2 a 10 fulles de forma lanceolada. La inflorescència és curta, densa i d'aparença "retorçada", agrupant entre 3 i 11 flors grans. El seu label (el pètal inferior) mesura entre 22 i 31 mm i es divideix en l'hipoquil (amagat dins la flor en forma de casc) i l'epiquil o llengua, que sobresurt formant un angle de 45 a 90 graus. Tot i la seva característica aparença verd pàl·lid, la planta presenta dues variacions principals de color: la "verda" (completament pàl·lida i verdosa) i la "vermellosa" (amb coloracions o línies vermelloses/rosades a les venes de les fulles, bràctees, ovari i parts del label).

Biologia i ecologia: Destaca per la seva reproducció gairebé exclusiva per autofecundació al 100% (autogàmia), un procés conegut com a cleistogàmia on el pol·len es desintegra sobre el estigma abans que la flor s'obri. Aquesta estratègia li permet obtenir percentatges de fructificació excepcionals, al voltant del 92%, sense dependre dels insectes pol·linitzadors ni produir nèctar. Floreix durant la primavera, generalment entre inicis d'abril i mitjans de maig. A més de les llavors, es pot reproduir vegetativament creant nous brots al voltant de la planta mare. Les fulles de les rosetes vegetatives joves són significativament més llargues que les de les plantes adultes en floració.

Hàbitat i distribució: La Serapias perez-chiscanoi exigeix un hàbitat de prats i pastures humides no alterades. Prefereix sòls sueltos, d'origen sedimentari, lleugerament àcids, rics en sílice i molt pobres en nutrients. Tolera zones d'inundació temporal (com rases de carreteres o marges de deveses) però no l'embassament permanent. És un endemisme exclusiu i rar, concentrat principalment a Extremadura (Espanya), especialment a la conca del riu Guadiana i alguns trams del Tajo. També es troben poblacions esparses a Castella-La Manxa (Toledo) i diverses localitzacions a Portugal (Algarve, Baixo Alentejo, Beira Litoral, Ribatejo, Trás-os-Montes e Alto Douro).

Estat de conservació: Catalogada "en perill d'extinció" a Extremadura, l'espècie ha patit desaparicions alarmants. Les principals amenaces inclouen les obres públiques, l'agricultura intensiva, l'ús de fertilitzants, l'alteració dels usos del sòl i la pressió del pasturatge.