Spiranthes aestivalis

La Spiranthes aestivalis és una planta herbàcia perenne i autòtrofa, pertanyent a la família de les orquídies (Orchidaceae). És una espècie molt vistosa gràcies a les seves petites flors blanques, que es disposen de manera helicoïdal, dibuixant una espiral al voltant de la tija. Constitueix una planta esvelta que assoleix una alçada d'entre 10 i 40 cm.

Descripció morfològica: La planta presenta entre 2 i 5 tubercles subterranis de tipus napiforme que li serveixen de reserva. Des de la base, s'alça una tija erecta, cilíndrica, llisa i generalment glabra. Les fulles són llargues (fins a 12 cm), estretament lanceolades (o linear-lanceolades) i de color glauc. La major part s'agrupen en una roseta basal d'on surt la inflorescència; les fulles de la tija minven de mida a mesura que pugen. La inflorescència és una espiga terminal amb un eix retorçat on es reuneixen entre 6 i 20 flors blanquinoses i tubulars cobertes per pèls glandulars. A diferència d'altres espècies com la S. spiralis, presenta els sèpals laterals lliures. El pètal inferior, el label, no té esperó, està lleugerament escotat a la punta i té una curvatura pronunciada cap avall. El fruit és una càpsula el·líptica i erecta, travessada per tres costelles, que conté llavors diminutes (fins a 4 mm) dispersades pel vent (anemocòria).

Pol·linització i cicle vital: És una orquídia al·lògama amb flors hermafrodites. La seva pol·linització és entomògama (zoòfila), duta a terme per insectes com l'abella de la mel (Apis mellifera), el borinot (Bombus terrestris) i dípters (Sphaerophoria cf. scripta). També té capacitat de reproducció vegetativa a través de la fragmentació de tubercles. El seu cicle vital està marcat per una floració purament estiuenca, que comença al juny o juliol, allargant-se la fructificació fins a l'agost i, excepcionalment, l'octubre.

Hàbitat i distribució: És una planta completament heliòfila, necessitant llocs oberts amb molta llum. Prefereix ambients molt humits: torberes, zones higroturboses, marges de brolladors, jonqueres, prats inundables i, fins i tot, reraplatges i depressions dunars a prop del mar. Creix en substrats neutro-basòfils oligotròfics o mesotròfics, des del nivell del mar fins als 1.600 metres d'altitud. Es distribueix de forma dispersa pel centre, sud i oest d'Europa (fins a Dinamarca), incloent-hi les costes mediterrànies del nord d'Àfrica i l'Àsia Menor. A la península Ibèrica és irregular, sent més abundant al terç nord i a l'oest. Als Països Catalans es troba preferentment a les terres baixes i als estatges montans.

Estat de conservació: Actualment, la Spiranthes aestivalis és una espècie en greu retrocés global, ja que depèn d'ambients lligats a l'aigua altament fràgils. La destrucció del seu hàbitat natural (drenatge per a usos agrícoles o urbans) l'ha portat a considerar-se completament extinta a països com el Regne Unit, Bèlgica o Holanda. A nivell de l'Estat espanyol, ha estat classificada com a espècie "Gairebé Amenaçada" (NT) per la UICN, i a Catalunya, Galícia i el País Basc com a "Vulnerable". A Navarra s'ha proposat com a "En Perill d'Extinció". Està protegida per l'annex IV de la Directiva Hàbitats de la UE i l'annex I del Conveni de Berna. Les seves principals amenaces són l'alteració hidrològica, la contaminació d'aigües i factors de ramaderia (sobrepasturatge i abandonament de pastures).