Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou, també conegut com a Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, s'erigeix majestuós sobre el turó de Santa Bàrbara, a 649 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Ubicat al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp (Tarragona), aquest singular conjunt monumental fusiona les restes d'un antic monestir i d'un castell medieval, transformat a principis del segle XX en una mansió senyorial d'estil eclèctic i romàntic.

L'entorn natural que l'envolta és de gran bellesa, amb una vasta extensió de boscos mediterranis. La vegetació dominant és la pineda de pinassa (Pinus nigra), especialment resistent als forts vents de la zona, acompanyada de roures i arboços. Cal destacar la presència d'una petita i peculiar sureda, una raresa botànica a la franja prelitoral per la composició àcida del sòl.

Geològicament, el turó d'Escornalbou és d'origen triàsic, caracteritzat per una distintiva pedra sorrenca de color vermell (gres vermell), material que s'utilitzà en la construcció de gran part del conjunt. Històricament, la muntanya també fou una font de recursos minerals, amb l'explotació de mines de barita i galena (mena de plom). De fet, el nom "Escornalbou" podria derivar de la idoneïtat de les seves roques sorrenques per esmolar eines i "escornar" (llevar banyes) els bous.

La seva posició estratègica, als contraforts orientals de la serra de l'Argentera, el va convertir en un excel·lent punt de guaita, oferint una de les millors panoràmiques de les comarques de Tarragona. Des de l'ermita de Santa Bàrbara o des de l'antic claustre-mirador, es pot albirar cap a l'est i el sud el Camp de Tarragona, la costa des del Garraf fins al Delta de l'Ebre i el Golf de Sant Jordi, arribant fins i tot a distingir la serra de Tramuntana de Mallorca en dies clars. Cap a l'oest i el nord, s'observen els imponents relleus de les Muntanyes de Prades i la Serra del Montsant.

L'edifici actual és el resultat de la reconstrucció impulsada el 1911 per l'il·lustre reusenc Eduard Toda, qui va restaurar les ruïnes després de la desamortització. S'hi conserven parts autèntiques com l'església romànica del segle XII, restes de la sala capitular i part del claustre, convertit en un esplèndid jardí-mirador. Toda hi va aplegar una rica biblioteca i col·leccions d'art, fent d'aquest espai un important centre per als intel·lectuals de la Renaixença catalana.