Matagalls

El Matagalls, amb els seus 1.697 m d'altitud, és el tercer cim més alt del massís del Montseny, després del Turó de l'Home i les Agudes. Situat a cavall entre les comarques d'Osona i el Vallès Oriental, és considerat un "cim iniciàtic" de l'excursionisme a Catalunya per la seva popularitat i accessibilitat. Des del seu cim, en dies clars, s'ofereixen vistes panoràmiques que abasten des dels Pirineus fins a les Illes Balears.

Geològicament, el Matagalls destaca per presentar els materials més antics del Montseny, principalment fil·lites pigallades i pissarres d'edat paleozoica (Carbonífer). Aquestes roques metamòrfiques, formades per metamorfisme regional i de contacte amb intrusions granítiques, confereixen un relleu característic amb crestes escarpades i zones d'alta muntanya on dominen prats i tarteres a partir dels 1.300 m.

El cim és un indret amb un ric patrimoni històric i cultural: hi destaca una imponent creu dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. A més, va ser un dels vèrtexs utilitzats a finals del segle XVIII per a les triangulacions que van permetre mesurar el meridià terrestre i definir la longitud del metre. En les rutes d'accés, com la clàssica des de Collformic, es poden trobar elements de patrimoni rural com el pou de glaç del Pla de la Barraca. El Matagalls és també l'origen històric de la travessa Matagalls-Montserrat.

El nom "Matagalls" es documenta per primera vegada l'any 1500 (anteriorment "Autora"), i la seva toponímia es relaciona amb la possible presència de galls fers o amb la llegenda popular que "mata els gallets" (els excursionistes novells o fanfarrons).