Miranda de Santa Magdalena

La Miranda de Santa Magdalena, amb 1.132 metres d'altitud, és un cim destacat situat a la zona sud-est del massís de Montserrat. Pertany administrativament al terme municipal de Collbató, a la comarca del Baix Llobregat, i forma part del llistat dels 100 cims de la FEEC. Geogràficament, s'integra a la regió montserratina coneguda com a Tebes, nom que evoca els seus orígens eremítics.

El cim en si és una cresta llarga i ampla, pràcticament plana. L'entorn natural presenta vegetació mediterrània com alzinars, romaní i farigola. Poc abans de la cota màxima, en un petit replà, es troben les ruïnes de l'antiga ermita de Santa Magdalena, que dona nom a la Miranda i se situa entre les agulles Magdalena Superior i Inferior. L'accés es pot realitzar per les històriques Escales de Jacob, en un indret impregnat del passat eremític de Montserrat.

Geològicament, la Miranda de Santa Magdalena està formada per roques de conglomerat, originades fa uns cinquanta milions d'anys a partir de materials de la depressió central catalana. La seva característica forma és fruit de milers d'anys d'erosió constant pel vent, la pluja i les gelades.

Aquest cim és un mirador excepcional. Cap al sud i l'est, ofereix una àmplia panoràmica de la meitat oriental del massís, amb vistes al poble de Collbató, el Baix Llobregat, les serres costaneres, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i el Prepirineu català. Mirant al nord, es gaudeix d'una vista parcial del monestir de Montserrat, tot i que monòlits veïns com la Magdalena Superior o la Gorra Frígia en tapen una part.

Està envoltada d'agulles i cims emblemàtics com la Magdalena Superior, la Magdalena Inferior, l'espectacular Gorra Frígia, la Roca de Sant Salvador (l'Elefant), el Montgròs i el punt més alt, Sant Jeroni. El poble de Collbató és el punt d'accés més proper i connectat amb diverses rutes d'ascensió, juntament amb Monistrol de Montserrat i El Bruc.