Pic de l'Infern

El Pic de l'Infern, amb una altitud de 2.869,5 metres, és una muntanya destacada del Pirineu Oriental. Es troba a la línia fronterera francoespanyola, amb el cim situat íntegrament en territori francès, dins del terme comunal de Fontpedrosa (Conflent). La seva vessant catalana, limítrof amb Queralbs (Ripollès), forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, mentre que la francesa s'integra al Parc Regional dels Pirineus Catalans. És un punt estratègic que domina la capçalera del circ dels llacs de Carançà, enllaçant les zones de Núria, Ulldeter i Carançà.

L'entorn del pic és conegut pel seu terreny escarpat, amb llargues pendents, crestes aèries, tarteres i passos de grimpada sobre grans blocs granítics. El seu nom, "Pic de l'Infern", reflecteix les condicions climàtiques extremadament adverses i canviants que s'hi poden trobar, així com la seva coneguda capacitat per atreure els llamps en cas de tempesta elèctrica. Aquesta àrea correspon al sector més antic del Pirineu, amb roques com els gneiss i un relleu abrupte, modelat per les antigues glaceres que hi han deixat circs glacials i valls en forma de U.

Des del cim, si la meteorologia és favorable, s'ofereixen vistes excepcionals i grandioses de gran part del Pirineu i de Catalunya. S'hi poden contemplar els estanys de Carançà (Blau, Negre i de les Truites), així com els llacs de la coma de l'Infern i Comamitjana. La panoràmica s'estén des del Cap de Creus fins a la serralada del Cadí, incloent cims com el Puigmal, Puigpedròs, el massís del Canigó, la silueta del Montseny i les agulles de Montserrat. Està envoltat d'altres cims com el Pic de Freser, el Pic dels Gorgs, els Pics de la Vaca, el Pic de Bastiments i el Pic de Noufonts. Els accessos habituals es fan des de pobles com Queralbs i Setcases (amb accés a l'estació de Vallter 2000 i al refugi d'Ulldeter).