Pico de Barbarisa

El Pico de Barbarisa, també conegut com a Tuca de Barbarisa o Pico Barbarizia, és un cim destacat dels Pirineus, amb una altitud de 2.708 metres. Se situa a la província d'Osca, dins la Zona Axial dels Pirineus i el Massís de Posets-Eriste, marcant la línia divisòria entre la Vall de Chistau i la Vall de Benasc, estenent-se cap al Collado de Saúnc.

L'entorn és d'alta muntanya, caracteritzat pels Ibones de Barbarisa (l'Ibón Chico i l'Ibón Gran) als seus peus, a uns 2.276 metres. Més avall, hi ha prats alpins i espectaculars salts d'aigua com la Cascada d'es Prats. La fauna alpina és abundant, amb presència habitual de marmotes i isards. Geològicament, el relleu està molt condicionat per la presència de granodiorita, pissarres paleozoiques i calcàries, i destaca per un gran modelat d'origen glacial i periglacial, amb morrenes de la Petita Edat de Gel i del Younger Dryas, a més de glaceres rocoses fòssils.

Considerat un fantàstic mirador, el Pico de Barbarisa ofereix vistes excepcionals de la Vall de Chistau en tota la seva extensió i de la zona de Chía i El Solano cap a la Ribagorça. A l'horitzó, i si els núvols ho permeten, la panoràmica s'estén als grans massissos propers de Cotiella, Monte Perdido i Las Maladetas.

Entre els cims propers destaquen La Montañeta (2.729 m) al nord, i tresmils que dominen el circ glacial com l'Eriste Sur (3.041 m) i el Gran Eriste (3.056 m). Els pobles d'accés habituals són Sahún, Chía i Castejón de Sos per la Vall de Benasc, i Plan, San Juan de Plan i Gistaín per la Vall de Chistau.