Torre de Norfeu

La Torre de Norfeu, amb 171 metres d'altitud, corona el punt més elevat de la península del Cap Norfeu, al municipi de Roses (Alt Empordà). Aquesta llengua de terra estreta i corbada s'endinsa uns 2 quilòmetres a la mar Mediterrània, tancant pel nord el golf de Roses i separant la badia de Jóncols de la de Montjoi, a l'extrem sud-est del Parc Natural del Cap de Creus.

L'entorn del Cap Norfeu és una Reserva Natural Integral, tant terrestre com marina, dins del Parc Natural del Cap de Creus, garantint la màxima protecció d'aquest paratge abrupte de penya-segats i multitud de coves naturals. Destaca la Cova de les Ermites, d'origen medieval, així com la flora de màquia, pins, alzines i la molsa endèmica Phascum cuynetii. En l'àmbit marítim, les capritxoses Illes Mòniques, incloent el Cavall Bernat i el Gat (lloc de la llegenda del naufragi d'Orfeu), afegeixen un valor paisatgístic i mitològic.

A nivell geològic, la zona és d'una rellevància extraordinària, catalogada com a geozona del Paleozoic inferior. La "Sèrie de Norfeu" presenta una successió de roques sedimentàries amb calcàries marmoritzades, gresos i conglomerats massissos, acompanyats de roques volcàniques i subvolcàniques. Aquesta composició ha modelat una morfologia litoral càrstica amb coves i espectaculars plecs tectònics visibles des dels penya-segats.

Malgrat que avui només en resta la planta inferior de l'antiga cisterna, la Torre de Norfeu i els seus miradors actuen com una autèntica talaia. Ofereixen unes vistes panoràmiques espectaculars: al sud s'albiren les cales Montjoi i Pelosa i l'extensió del golf de Roses; al nord, la badia de Jóncols; a l'est, la punta del cap endinsant-se al mar; i a l'horitzó interior, les muntanyes pirinenques, incloent la mítica silueta del Canigó.

Pobles propers al cap són Roses, a la qual pertany íntegrament el territori, i Cadaqués.