Turó de l'Home

El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny, amb una altitud de 1.706 metres. Situat al municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), juntament amb les Agudes i el Matagalls, és un dels cims més emblemàtics del massís i actua com a divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i la Tordera.

Geològicament, forma part del sòcol paleozoic del Montseny. A diferència d'altres zones granítiques, el seu cim està format principalment per roques metamòrfiques com fil·lites, esquistos i cornianes. Aquesta àrea és coneguda per les "fil·lites pigallades", roques transformades per l'efecte tèrmic de la intrusió de magmes granítics. També s'observen els "Rocs Cremats", un aflorament de pissarres negres.

L'indret presenta un clima continental humit, caracteritzat per temperatures mitjanes anuals de 6,9 °C, precipitacions abundants (més de 1.000 mm anuals) i una elevada freqüència de boira (241 dies l'any), especialment a la primavera i tardor. Aquestes condicions extremes afavoreixen la presència de comunitats vegetals de latituds més septentrionals, com l'avetosa de Passavets (Abies alba) —considerada la més meridional de l'Europa occidental—, fagedes i prats subalpins a les parts més elevades.

El cim ha estat marcat per la intervenció humana. Hi destaca un històric Observatori Meteorològic, inaugurat el 1932 i impulsat pel Dr. Eduard Fontserè, essent una de les estacions de muntanya més antigues de la península Ibèrica. Prop del cim, a Puig Sesolles, hi va haver una base militar que va modificar la morfologia de la muntanya, de la qual encara resta una gran antena de comunicacions. Una carretera asfaltada gairebé arriba al cim, tot i que l'accés actualment està regulat.

El Turó de l'Home és un mirador excepcional, oferint panoràmiques que inclouen el mar Mediterrani, la Costa Brava, la ciutat de Barcelona, Montserrat, els Pirineus i la Plana de Vic. En dies de gran claredat, fins i tot es pot albirar la serra de Tramuntana de Mallorca.

Malauradament, el cim també és recordat per successos tràgics, com el xoc d'un avió Transair Dakota l'agost de 1959, on van morir 32 persones.