Volcà del Croscat

El Volcà del Croscat (789 m) és un prominent con d'escòries de tipus estrombolià, situat entre els municipis de Santa Pau i Olot, dins el cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És considerat el volcà més jove de la península Ibèrica i també el de majors dimensions, amb una alçada relativa de 160 metres i una base ovalada.

La seva morfologia presenta un característic cràter en forma de ferradura, conegut com el Clot Segolla, que s'obre cap a l'oest. D'aquí va sorgir una colada de lava que va recórrer 6 km, bloquejant el pas del riu Fluvià i donant origen a l'emblemàtica Fageda d'en Jordà. Les extraccions mineres passades, conegudes com les grederes, van deixar al seu flanc nord un imponent tall que ara permet observar l'estructura interna del con amb les seves capes de lapil·li i bombes volcàniques. Aquesta intensa activitat minera va ser el catalitzador de moviments ecologistes que van portar a la creació del Parc Natural el 1982 i a la posterior restauració de l'espai per a ús pedagògic i turístic.

Al cim del Croscat es troben les restes d'una antiga torre de telegrafia òptica militar (núm. 67 de la línia Girona-Olot), construïda entre 1848 i 1849. Aquesta fortificació va servir com a punt de guaita i defensa durant la Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners), afegint una capa d'interès històric a aquest singular paisatge volcànic.