Circular pel Massís del Montgrí: Vistes i orquídies

El febrer de 2026, ens vam endinsar en una ruta circular de 12.46 km per descobrir els encants del Massís del Montgrí. Aquesta sortida es va plantejar com una preparació per a una futura sortida del centre excursionista de Sant Vicenç, i per a mi, va significar la primera incursió senderista en un massís que ja coneixia pel seu gran valor botànic, especialment per la presència d'orquídies. L'objectiu era voltejar la suggestiva vall de Santa Caterina, en una jornada que va començar a les afores de Torroella de Montgrí.

Vam iniciar l'ascens, dirigint-nos cap al Cau del Duc, una impressionant cova coneguda per les seves rutes d'escalada. Des d'allà, una petita però divertida grimpada ens va retornar al camí principal, que serpentejava als peus d'antigues pedreres que testifiquen la història de la zona. En un tres i no res, la imponent silueta del Castell de Montgrí es va alçar davant nostre, convidant-nos a explorar-lo. Un cop dalt, vam recórrer les seves parets i torres, i fins i tot vam poder pujar a la seva muralla per gaudir de les primeres vistes. Durant el circuit al voltant del castell, ja vam tenir la primera recompensa botànica: les delicades orquídies H. robertianum començaven a florir.

Continuant la nostra ruta, ens vam dirigir cap al Coll d'en Garrigàs i vam emprendre una pujada amb direcció a Montplà. Aquí, la recompensa visual va ser extraordinària: unes vistes espectaculars que abraçaven les blaves aigües on reposen les Illes Medes. Seguidament, vam avançar fins al Coll del Puig i vam descendir cap a la tranquil·la zona de Santa Caterina. Aquest punt va resultar ser un autèntic jardí botànic, ja que entre les barbacoes i l'ermita, vam trobar més exemplars d'H. robertianum i, just a l'aparcament, una bonica clapada de la singular O. forestieri.

Després d'aquest interludi florístic, vam afrontar un ascens per un sender força poc marcat, que ens va conduir fins al Puig de Carroig. Des d'aquest punt, vam seguir un sender més definit que ens va regalar vistes clares del majestuós Canigó a la llunyania, fins a arribar a la Muntanyeta. Des d'allà, vam baixar per connectar amb la pista de la vall. Després de creuar la pista, vam reprendre l'ascens per endinsar-nos de nou al massís, arribant al cap d'una bona estona als cims de la Muntanya d'Ullà i el Puig Rodó, des d'on vam poder contemplar novament la silueta inconfusible del castell.

El descens final ens va portar fins al Coll de la Creu i, des d'allà, vam reprendre el tradicional camí del castell que ens va guiar sense pèrdua fins al punt d'inici de la nostra aventura. Va ser el primer dia de l'any que vam percebre una autèntica "calor", amb un sol intens i un cel serè que va il·luminar cada racó d'aquest paratge, tot i que amb la consciència que l'ombra és un bé escàs. Una jornada circular plena de descobertes, vistes impressionants i sorpreses botàniques que ens va deixar un record inoblidable del Massís del Montgrí.