Ascens al Costabona: Una experiència hivernal entre boires i neu

El 1 de març de 2026, ens vam embarcar en una ambiciosa pujada de 8.49 km al Costabona, armats amb les nostres raquetes de neu, per gaudir de la majestuositat hivernal de la muntanya. Ja sabíem que l'accés amb vehicle seria limitat, i la neu va confirmar les nostres expectatives, obligant-nos a deixar el cotxe uns 3 km per sota de la Collada Fonda, el nostre punt de partida amb les raquetes.

Després de calçar-nos les raquetes, vam iniciar l'ascens cap a la Collada Fonda. El paisatge era purament hivernal, un mantell de neu que ho cobria tot. En arribar a la collada, ens vam trobar amb una imatge curiosa: un cotxe abandonat, semi-enterrat per la neu, una visió que ja havíem percebut a través d'Instagram i Wikiloc i que afegia un toc d'aventura a la nostra ruta.

A partir d'aquell punt, la pujada es va fer més directa cap al cim, mentre una densa boira ens envoltava, creant una atmosfera mística i enigmàtica. Enmig de la incertesa, la muntanya ens va regalar un moment màgic: durant uns breus 2 minuts, el sol va trencar la boira, il·luminant fugaçment el nostre objectiu, el cim del Costabona, que encara es mostrava llunyà.

Un cop al cim, les vistes, com era d'esperar a causa de la boira, eren gairebé inexistents, però la satisfacció d'haver conquerit el Costabona en aquestes condicions era immensa. Vam immortalitzar el moment amb les obligades fotos al costat de la creu i la taula d'orientació, testimonis silenciosos de la nostra ascensió. Després, vam emprendre el camí de tornada, descomponent els nostres propis passos sobre la neu fins al punt on havíem deixat el vehicle, posant punt final a una jornada exigent però profundament gratificant en l'espectacular paisatge hivernal.