Ascensió al Pic de Comaloforno i Besiberri Sud des de la Presa de Cavallers

El 26 de juliol de 2026, el Club Excursionista de Sant Vicenç va realitzar una exigent ruta de 22,8 km que va permetre assolir dos 3000: Pic de Comaloforno i el Besiberri Sud. La jornada va començar d'hora des de l'aparcament de la Presa de Cavallers, sota un cel cobert.

Després de travessar la presa, l'ascens es va iniciar per una zona boscosa amb alguns passos de roca interessants. A mesura que es guanyava alçada, el terreny va esdevenir progressivament més rocós, amb una multitud de blocs de granit que anaven augmentant de mida en aproximar-se al Pas de l'Ós. En superar aquesta zona, la ruta va conduir a la regió de Malavesina, on ja eren visibles les crestes del Comaloforno i Besiberri. Aquí, calia anar esquivant i grimpant blocs de granit gegantins, alguns dels quals contenien cristalls de turmalina.

En arribar a l'Estany Gelat de Comaloforno (aproximadament 2686 m), l'aproximació als cims va començar amb una pujada per una tartera de terreny força inestable. Es va travessar un pas situat entre el Pic de Comaloforno i l'Agulla de Malavesina (un cim recentment catalogat com a 3000 del Pirineu), on el terreny va millorar notablement. Des d'aquí, es va iniciar l'ascens cap a l'esquerra per afrontar el Pic de Comaloforno, amb grimpades sense passos aeris fins a fer cim. Desfent una part del camí, es va girar a la dreta per realitzar l'ascens al Besiberri Sud.

Un cop fets els dos cims, el descens va començar desfent el camí cap al Coll d'Abellers. Aquesta part de la ruta va oferir un terreny més senzill però va ser un descens llarg, passant pels Estanys Gelats, l'Estany Gémena de Dalt i, finalment, l'Estany Gémena de Baix, amb les seves dues illes característiques. El recorregut va seguir pel Barranc de la Sallent, finalitzant una mica per sobre de Caldes de Boí ja amb la foscor. Des d'aquest punt, vàrem haver de recórrer aproximadament 4 km per carretera, ja amb l'ús de frontals, per recuperar el vehicle. La jornada, amb una durada total de 14 hores i mitja (11 hores en moviment), va destacar per la notable dificultat del terreny durant la pujada.