Circular al Puig de Bassegoda: Aventura a l'Alta Garrotxa

La segona setmana de febrer de 2026 ens va portar a una intensa jornada d'excursionisme al Puig de Bassegoda, organitzada pel Grup Excursionista Cultural i Alpinista (GECA) de Sant Esteve d'en Bas. Aquest cim, reconeixible des de molts punts de l'entorn, ens oferia una ruta circular de 12.55 km. La nostra aventura va començar a la serena Ermita de Sant Andreu de Gitarriu, un punt de partida perfecte per endinsar-nos en els paisatges de l'Alta Garrotxa.

El camí va transcórrer inicialment per pistes i senders sinuosos, que ens van guiar a través de frondosos boscos mixtos. L'aire fresc de l'hivern i la tranquil·litat del bosc ens van acompanyar fins que, de sobte, el perfil imponent del Puig de Bassegoda es va alçar davant nostre, anunciant l'aproximació a la part més exigent de la ruta. En arribar al Coll de Riu (993 m), la veritable ascensió va començar: primer, unes grimpades molt senzilles que van escalfar els nostres músculs, seguides d'una pujada per una tartera fins als peus del cim, on la vegetació ja escassejava. Allà, ens esperava una grimpada equipada d'uns quants metres que ens va conduir directament al capdemunt.

La recompensa al cim va ser sensacional: unes vistes 360º de luxe que s'estenien des del mar fins als grans massissos. Domina la vista cap al nord, el majestuós Massís del Canigó, que malauradament es presentava envoltat de núvols, però sense perdre la seva grandesa com a protagonista dels Pirineus Orientals. També vam identificar el Comanegra, el Puigllançada, el Puig Estela (just davant del Taga) i el proper Puigsacalm, juntament amb els cingles d'Aiats. Cap al sud, la silueta inconfusible del Montseny, amb el Turó de l'Home, les Agudes i el Matagalls, s'alçava a l'horitzó. Més a prop, cap al sud-est, destacava la Mare de Déu del Mont, amb el seu característic santuari, i la llunyana extensió del Golf de Roses.

Després de gaudir del dinar i d'aquestes vistes inoblidables, vam iniciar el descens, desfer la grimpada equipada per reprendre la ruta circular. El terreny calcari va posar a prova la nostra resistència i atenció mentre ens endinsàvem de nou al bosc. Durant la baixada, vam descobrir miradors impressionants que oferien vistes a la part més salvatge de l'Alta Garrotxa, amb muntanyes nevades que s'entreveien entre els núvols. La ruta ens va portar fins a la pintoresca Església de Nostra Senyora de les Agulles, una joia amagada enmig del bosc. Finalment, després de diversos quilòmetres més, travessant algun tram una mica perdedor i superant un grau, vam arribar als cotxes, concloent una jornada intensa i plena de satisfaccions en un dia de bon temps.