Raquetes al Taga: Entre la boira i el Sol de neu

La segona setmana de febrer ens va portar a complir una promesa: coronar el Taga, una imponent muntanya que havíem admirat recentment des del Pedró de Tubau i que ara ens cridava a ser trepitjada amb neu. Amb una ruta de 8,68 km, ens vam endinsar per la vessant de Pardines, iniciant la nostra aventura una mica més amunt de Santa Magdalena de Puigsac, on l'abundant afluència de vehicles ja feia presagiar la popularitat de la jornada.

Amb l'equipació a punt a la motxilla, vam començar a guanyar alçada per una pista que, al voltant dels 1450-1500 metres, ens va convidar a calçar-nos les raquetes de neu. El camí va ser plàcid, sense cap complicació en la navegació i sota un cel que, malgrat començar d'un blau intens, a poc a poc anava teixint un tapís de núvols que, en l'últim tram de pujada, es van transformar en una espessa boira. Aquest gir inesperat va afegir un toc d'intriga i aventura a la nostra ascensió.

Un cop al cim del Taga, la boira ens va privar de les vistes panoràmiques que tant desitjàvem, però l'ambient era vibrant. El cim era un bullici de gent gaudint de la neu amb esquís o raquetes, creant una sensació de comunitat enmig de la immensitat. Després de les obligades fotografies al costat de la imponent creu blanca que s'alça majestuosa, vam iniciar el descens.

La baixada va ser un autèntic repte de navegació. Una boira tan densa que amb prou feines ens permetia veure més enllà d'un metre ens va embolcallar, però amb l'ajuda del mapa al mòbil, el camí es va mantenir clar i segur. Finalment, com si un teló s'obrís, vam sortir de la boira i vam ser rebuts per un resplendent sol de neu que il·luminava els últims quilòmetres. Va ser un moment màgic, que ens va permetre gaudir de les vistes renovades i captivar-nos amb la majestuositat del Puigmal, completament cobert de neu, oferint un paisatge hivernal de postal. Una ruta inoblidable que ens va recordar la bellesa i la imprevisibilitat de la muntanya a l'hivern.