Montsec de Rúbies: Cims i panoràmiques inoblidables

El 29 de març de 2026, la crida del Montsec de Rúbies va ser irresistible, especialment amb la promesa d'una jornada assolellada abans de l'arribada de la calor. Després de la meva ascensió al Munt de Montsonís, vaig reservar aquest diumenge per explorar el cor d'aquesta majestuosa serra. El repte era ambiciós: conquerir tres cims emblemàtics de Lo Peladet i Tossal de Mirapallars (ambdós “100 cims”), i el Tossal de les Torretes, el sostre comarcal de la Noguera en una ruta de 13,21 km.

La jornada, però, va estar marcada per la presència d'un fort vent que bufava amb insistència per tota Catalunya, aportant una notable sensació de fred malgrat el sol radiant. La nostra aventura va començar còmodament per una pista que ens va conduir al llogaret despoblat de Rúbies, on vam aprofitar per explorar la seva antiga ermita, testimoni silenciós d'un passat. Seguidament, un camí de pujada ens va portar fins a la Portella Blanca, porta d'entrada al nostre primer objectiu.

Des de la Portella, vam girar a l'esquerra per emprendre l'ascens a Lo Peladet. Les vistes des d'aquest cim van ser un primer regal: una panoràmica impressionant del Montsec d'Ares, imponent a l'altra banda de la vall de la Noguera Pallaresa. Després de gaudir del paisatge, vam tornar al coll per seguir la cresta de la serra. Sàviament, vam optar per una pista amb arbres que ens servien de barrera natural contra l'implacable vent, en lloc del camí original de Wikiloc.

Un cop alineats amb el Tossal de les Torretes, vam realitzar un ascens de 65m de desnivell per terreny obert, que ens va portar al cim del sostre comarcal. Des d'aquí, la recompensa va ser immensa: vistes espectaculars de Sant Mamet cap al sud i un horitzó de muntanyes nevades cap al Nord, on el torb (neu arrossegada pel vent) creava un espectacle visual hipnotitzant. Finalment, vam posar rumb al nostre darrer objectiu, el Tossal de Mirapallars i Urgell. L'ascens va ser un veritable desafiament pel vent, que ja era extremadament molest, la qual cosa ens va obligar a una estada breu al cim per protegir-nos.

La baixada pel Coll del Grau Ample ens va conduir directament al punt d'inici, tancant una ruta circular que, malgrat les inclemències del vent, ens va oferir una immersió profunda en la grandesa del Montsec de Rúbies. Va ser una jornada que va posar a prova la nostra resistència, però que va recompensar amb unes vistes i una sensació de fita que només la muntanya pot oferir.