Ophrys ×castroviejoi (O. scolopax × O. speculum)

L'Ophrys x castroviejoi, coneguda popularment com a Abellera, és una orquídia d'origen híbrid, fruit de l'encreuament natural entre les espècies Ophrys scolopax i Ophrys speculum. Tot i que una variant artificial d'aquest híbrid es va anomenar inicialment Ophrys x kelleriella (un nom considerat nomen nudum), la seva descripció formal va ser molt posterior. Aquest geòfit tuberós mediterrani rep el seu epítet específic (castroviejoi) en honor al destacat botànic espanyol Santiago Castroviejo.

Descripció morfològica: La planta presenta tiges erectes i lleugerament flexuoses d'entre 10,5 i 22 cm d'alçada. Les fulles basals són oblongo-lanceolades i agudes, mesurant entre 4-7 cm de llarg i 1,6-1,9 cm d'ample. La inflorescència és laxa i pot contenir de 2 a 7 flors. Els sèpals varien en color des del rosat i fúcsia fins al verd marronós, mentre que els pètals laterals són triangular-lanceolats, de marge sencer i d'aspecte vellutat.

El label és la part més distintiva de la flor, amb una mida d'entre 8 i 14 mm. Té forma obovada, trilobada i és fortament convex a la meitat distal. El seu color oscil·la entre el marró vermellós i el marró porpra, amb un marge vellutat cobert de pèls d'entre 1 i 1,2 mm. El camp basal és pla amb dues falses taques (ocels) brillants i vistoses. La màcula central és llisa, brillant, sense papil·les, amb una forma de "X" emarginada, de color vermell-violaci o violeta-porpra amb una franja marginal blanquinosa que es torna groga cap a les vores. El ginostem fa de 4 a 5 mm i és de color verd groguenc i porpra.

Hàbitat i distribució: L'Ophrys x castroviejoi creix en matollars i herbassars secs, especialment en pastures de Teucrio-Brachypodietum retusi, en climes amb un ombrotip de subhumit a sec i un termotip de termomediterrani a mesomediterrani. La seva distribució és poc freqüent i es pot trobar al Mediterrani occidental on coexisteixen les seves espècies progenitores. A la Península Ibèrica, s'ha localitzat en zones litorals de la meitat sud (Alacant, Màlaga), l'Algarve (Portugal) i, de manera més aïllada, a la Depressió de l'Ebre (Lleida).

Cicle vital i conservació: Les dates de floració varien geogràficament, des de mitjan març a Màlaga fins a finals d'abril a Lleida. La seva capacitat reproductiva sembla molt limitada, sense que s'hagin observat càpsules de llavors fèrtils en les poblacions estudiades. Donada la seva raresa, és d'alt interès per a la conservació, i es recomana la creació de "Microrreserves de Flora" per protegir aquests exemplars escassos i els processos d'hibridació que impulsen l'especiació.